Matilde Festa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMatilde Festa
Biografia
Naixement14 març 1890 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarcello Piacentini Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 217984466 Modifica el valor a Wikidata

Matilde Festa (Roma, 14 de març de 1890 - Roma, 17 de març de 1957) va ser una pintora i mosaïcista italiana.

Biografia[modifica]

Matilde Festa, nascuda a Roma, va passar el primer període de la seva vida a Egipte, al Caire, on es va traslladar amb els seus pares, Pietro Festa i Cristina Forcella. Allà es va dedicar a l'estudi de la pintura, rebent la influència de la pintura oriental del seu mestre, el seu oncle Paolo Forcella, director de l'Escola de Belles Arts d'El Caire.[1]

El seu debut artístic va tenir lloc a Roma el 1913, després de tornar a Itàlia, amb la participació de les dones en exposicions. Es va quedar en segon lloc, darrere de Ferruccio Ferrazzi, al concurs pel Pensionato artistico nazionale. També va començar a freqüentar l'entorn de la Secessione Romana, on va fer amics, entre d'altres, amb el mateix Ferrazzi, autor d'un retrat d'ella,[2] i on es va trobar amb l'arquitecte Marcello Piacentini, amb qui es va casar en 1914.

Va participar en la segona i tercera exposició de la Secessione Romana, en 1914 i 1915. Al febrer de 1915 es va anar als Estats Units amb el seu marit, autor del projecte del pavelló d'Itàlia en l'Exposició Internacional Panamà-Pacífic a San Francisco. Per al pavelló italià va pintar episodis de les croades en els vidres del pòrtic. També va treballar en altres ocasions a les obres arquitectòniques de Marcello Piacentini, el 1918, a Roma, va executar un panell decoratiu en un llenç per al vestíbul del cinema-teatre Corso; el 1921, a Florència, va contribuir a la decoració del cinema-teatre Savoia.

Al llarg de la seva vida va participar en nombroses exposicions a Itàlia i a l'estranger. De 1928 a 1936 va participar en la Biennal de Venècia, mostrant una preferència per la tècnica del fresc. Va estar present en les dues primeres edicions de les exposicions del Sindacato laziale fascista di Belle Arti (1929-1930), la V Triennal de Milà (1933),[3] la primera edició de la Quadriennal romana el 1931[4] i després va tornar a les edicions de 1935 i 1939, l'exposició d'art italià contemporani a Budapest (1936) on va representar a Itàlia en conjunt, entre d'altres, amb Giorgio De Chirico, Carlo Carrà, Gino Severini i Mario Sironi. La manca d'estudis crítics d'autoritat sobre l'artista manté oberta la qüestió de si la seva presència a les principals fires es deu a la qualitat de les seves obres, o «si es va veure afavorida pel fet que Festa era l'esposa de l'arquitecte més autoritzat del règim».[1]

Epònim[modifica]

En 1991, la Unió Astronòmica Internacional (UAI), va nomenar un cràter de Venus en honor seu (cràter Festa).[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Matilde Festa» (en italià).
  2. «Ferruccio Ferrazzi» (en italià).
  3. «V triennale di Milano» (en italià).
  4. «Prima Quadriennale d'Arte Nazionale» (en italià).
  5. «Festa». Gazetteer of Planetary Nomenclature. United States Geological Survey. [Consulta: 6 agost 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Sezione Italiana de Belle Arti: R. Commissario Generale Italiano: Ernesto Nathan. Delegati per l'ordinamento della Sezione in S. Francisco: prof. Ettore Ferrari, dr. Arduino Colasanti, compilatore Arduino Colasanti, E. Calzone, 1915
  • Agostino Mario Comanducci, I pittori italiani dell'Ottocento: dizionario critico e documentario, Artisti d'Italia, Milano, 1934
  • Secessione romana. 1913-1916, a cura de Rossana Bossaglia, Mario Quesada, Pasqualina Spadini, F.lli Palombi, Roma, 1987
  • F. R. Morelli, in La pittura in Italia. Il Novecento/1 1900-1945, Milano, 1991
  • La città che si rinnova. Architettura e scienze umane tra storia e attualità: prospettive di analisi a confronto, a cura d'Elena Manzo, Franco Angeli, Milano, 2012

Vegeu també[modifica]