Matthew Locke

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMatthew Locke

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1621 Modifica el valor a Wikidata
Exeter (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1677 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióExeter Cathedral School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, teòric musical Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHenry Purcell Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0516770 Spotify: 0YWBrDPz84qSSiLgPxjfIo Musicbrainz: 114954fc-dcde-4eea-a1a6-261d70b10386 Lieder.net: 4877Songkick: 9426 Discogs: 1189683 IMSLP: Category:Locke,_Matthew Modifica el valor a Wikidata

Matthew Locke (Exeter (comtat de Devon), vers el 1621 - agost de 1677) va ser un compositor i teòric de la música barroca anglesa.

Biografia[modifica]

Saraband de Matthew Locke, va ser una de les seves primeres obres de teclat conegudes, trobada al manuscrit Drexel 5611, un manuscrit del segle XVII a la Divisió de Música de la Biblioteca Pública de Nova York. Locke va ser corista del cor de la catedral d'Exeter, sota Edward Gibbons, germà d'Orlando Gibbons. A l'edat de divuit anys Locke va viatjar als Països Baixos, possiblement convertint-se al catolicisme romà en aquell moment.

Locke, amb Christopher Gibbons (fill d'Orlando), va compondre la partitura de Cupido i mort, la màscara de 1653 del dramaturg de l'època Caroline, James Shirley.[1] La seva partitura per a aquesta obra és l'única partitura supervivent d'una obra dramàtica d'aquella època.[2] Locke va ser un dels quintets de compositors que van proporcionar música per a The Siege of Rhodes (1656), l'òpera primerenca innovadora de Sir William Davenant.[3] Locke va escriure música per a òperes posteriors de Davenant, The Cruelty of the Spaniards in Perú (1658) i The History of Sir Francis Drake (1659).[4] Va escriure la música per a la marxa processional per a la coronació de Carles II.[5]

El 1673 es va publicar el tractat de Locke sobre teoria musical, Melothesia. La portada el descriu com a "Compositor ordinari de Sa Majestat i organista de la capella de Sa Majestat"; aquests monarques eren Carles II i Caterina de Bragança. Locke també va exercir amb el rei Carles com a compositor de la música del vent ("música per als sackbutts i cornets del rei") i com a compositor per als violins. (El seu successor en aquest darrer càrrec va ser Henry Purcell,[6] que va compondre una oda a la mort de Locke titulada What hope for us remains now he is gone?, Z. 472;[7] Locke era un amic de la família i potser ho havia fet. Va tenir una influència musical en el jove Purcell.[8] El 1675 Locke va compondre la música per a la partitura de Psique de Thomas Shadwell.

Referències[modifica]

  1. Edward Dent, quoted in Logan and Smith, p. 160.
  2. Caldwell, p. 555.
  3. The other four were Henry Lawes, George Hudson, Henry Cooke, and Charles Coleman
  4. Susan Treacy, in Baker, p. 237.
  5. Herbermann, Charles, ed. (1913). "Matthew Locke" . Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company.
  6. Henry Purcell (Glory Of His Age) by Margaret Campbell (Oxford University Press Paperback 1995) (ISBN 0-19-282368-X) p46 "...his appointment on 10 September 1677 as 'composer in ordinary with fee for the violin to his Majesty, in the place of Matthew Lock(e), deceased'...."
  7. "What hope for us remains now he is gone?, Z472 (Purcell) - from CDA66710 - Hyperion Records - MP3 and Lossless downloads".
  8. Henry Purcell (Glory Of His Age) by Margaret Campbell (Oxford University Press Paperback 1995) (ISBN 0-19-282368-X) p44 "The first mention is in Pepys diary: After dinner I back to Westminster-hall...Here I met with Mr Lock(e) and Pursell, Maisters of Musique; and with them to the Coffee-house into a room next the Water by ourselfs...Here we had a variety of brave Italian and Spanish songs and a Canon for 8 Voc:, which Mr Lock(e) had newly made on these words: "Domine salvum fac Regem", an admirable thing."

Fonts[modifica]

  • Baker, Christopher Paul, ed. Absolutism and the Scientific Revolution, 1600–1720: A Biographical Dictionary. Londres, Greenwood Press, 2002.
  • Caldwell, John. The Oxford History of Music: From the Beginnings to C. 1715. Oxford, Oxford University Press, 1999.
  • Harding, Rosamund E. M. A Thematic Catalogue of the Works of Matthew Locke with a Calendar of the Main Events of his Life. Oxford, Alden Press, 1971.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matthew Locke