Melsa accessòria
Tipus | òrgan corticomedul·lar |
---|---|
Especialitat | genètica mèdica |
Classificació | |
CIM-10 | Q89.0 |
CIM-9 | 759.0 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 32864 |
eMedicine | 896865 |
UMLS CUI | C0266631 |
Una melsa accessòria és un petit nòdul de teixit esplènic que es troba separada del cos principal de la melsa. Un 10 per cent de la població té melses accessòries.[1] Les melses accessòries fan típicament al voltant d'1 centímetre de diàmetre i poden semblar un gangli limfàtic o una melsa petita. Es formen com a resultat de traumes o anomalies del desenvolupament.[2] Són rellevants en el camp mèdic car poden donar errors d'interpretació en diagnòstics per imatgeria[2] o presentar símptomes després d'una esplenectomia terapèutica (exèresi quirúrgica de la melsa).[1]
Causes i ubicacions[modifica]
Les melses accessòries es poden formar durant l'embriogènesi quan algunes de les cèl·lules de la melsa en desenvolupament es dipositen entre el seu camí central, on la melsa es forma, i la seva ubicació final al costat esquerre de l'abdomen al nivell de les costelles 9 i 11. Les ubicacions més típiques de les melses accessòries són a l'hil de la melsa i adjacents a la cua del pàncrees. Es poden trobar a qualsevol lloc al llarg dels vasos esplènics, al lligament gastroesplènic, al lligament esplenorenal, a les parets de l'estómac o de l'intestí,[3][4] a la cua pancreàtica, a l'omentus majus,[5][6] al mesenteri,[7] a la fossa renal,[8][9]o a les gònades i el seu camí de baixada.[10] La mida típica és aproximadament 1 centímetre, però poden variar d'uns quants mil·límetres fins a 2–3 centímetres.[2]
Una fusió esplenogonadal pot produir-se quan una o més melses accessòries es troben al llarg del camí entre l'abdomen i la pelvis o escrot. La melsa es comença a formar a prop de la cresta urogenital on les gònades es desenvolupen. Les gònades poden agafar part del teixit de la melsa, i mentre descendeixen a través de l'abdomen durant el desenvolupament embrionari, poden dipositar un continu o una línia trencada de teixit esplènic.[11]
L'esplenosi és una condició on els focus de teixit esplènic experimenten autotrasplantament, sovint a partir d'un trauma físic o d'una esplenectomia. Fragments del teixit desplaçat poden implantar-se a sobre de superfícies vascularitzades de la cavitat abdominal, o al tòrax si la barrera diafragmàtica és trencada.[14][15]
-
Secció histològica d'una melsa accessòria
-
Ultrasonografia d'una melsa accessòria.
Rellevància[modifica]
Si l'esplenectomia s'aplica per tractar una situació on cèl·lules sanguines són segrestades a la melsa, el problema romandrà si no es treuen també les melses accessòries.[1] Durant imatgeria mèdica, les melses accessòries poden ser confoses per ganglis limfàtics engrandits o per creixement neoplàstic a la cua del pàncrees,[5] del tracte gastrointestinal, de les glàndules suprarenals o de les gònades.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Moore, Keith L. Clinically Oriented Anatomy. 3rd. Baltimore: Williams & Wilkins, 1992, p. 187. ISBN 978-0-683-06133-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gayer G «CT findings in congenital anomalies of the spleen». British Journal of Radiology, vol. 74, 884, August 2001, pàg. 767–772. DOI: 10.1259/bjr.74.884.740767. PMID: 11511506.
- ↑ «Accessory spleen arising from the gastric fundus mimicking gastrointestinal stromal tumor following splenectomy: A case report». Exp Ther Med, vol. 7, 2, February 2014, pàg. 349–351. DOI: 10.3892/etm.2013.1415. PMC: 3881060. PMID: 24396402.
- ↑ «Incidental gastric accessory spleen during laparoscopic sleeve gastrectomy». Int J Surg Case Rep, vol. 36, 2017, pàg. 119–121. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.05.022. PMC: 5447567. PMID: 28558346.
- ↑ 5,0 5,1 «Accessory spleen in the greater omentum». Am. J. Surg., vol. 202, 3, September 2011, pàg. e28–30. DOI: 10.1016/j.amjsurg.2010.06.032. PMID: 21784408.
- ↑ «Accessory Spleen in the Greater Omentum: Embryology and Revisited Prevalence Rates». Cells Tissues Organs (Print), vol. 203, 6, 2017, pàg. 374–378. DOI: 10.1159/000458754. PMID: 28420007.
- ↑ «Hypersplenism caused by an accessory spleen mimicking an intra-abdominal neoplasm: report of a case». Surg. Today, vol. 39, 9, 2009, pàg. 818–20. DOI: 10.1007/s00595-008-3919-z. PMID: 19779782.
- ↑ «Symptomatic heterotopic splenic tissue in the left renal fossa». Eur. Urol., vol. 25, 2, 1994, pàg. 174–6. PMID: 8137861.
- ↑ «Accessory spleen presenting as adnexal mass». Acta Obstet Gynecol Scand, vol. 72, 7, October 1993, pàg. 587–8. PMID: 8213112 [Consulta: 11 març 2018].
- ↑ Chen S–L «Splenogonadal Fusion». Journal of the Formosan Medical Association, vol. 107, 11, November 2008, pàg. 892–5. DOI: 10.1016/S0929-6646(08)60206-5. ISSN: 0929-6646. PMID: 18971159 [Consulta: 3 març 2009]. Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-06-09. [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ Chen S–L «Splenogonadal Fusion». Journal of the Formosan Medical Association, vol. 107, 11, November 2008, pàg. 892–5. DOI: 10.1016/S0929-6646(08)60206-5. ISSN: 0929-6646. PMID: 18971159 [Consulta: 3 març 2009]. Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-06-09. [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ Page 242 in: W. Richard Webb, Wiliam E. Brant, Nancy M. Major. Fundamentals of Body CT, Fundamentals of Radiology. 4. Elsevier Health Sciences, 2014. ISBN 9780323263580.
- ↑ Note: The case is possibly splenosis rather than an accessory spleen:Maki, Takehiro; Omi, Makoto; Ishii, Daisuke; Kaneko, Hiroyuki; Misu, Kenjiro; Inomata, Hitoshi; Tateno, Masatoshi; Nihei, Kazuyoshi «Spontaneous hemorrhage from splenic tissue 13 years after total splenectomy: report of a case». Surgical Case Reports, vol. 1, 1, 2015, pàg. 91. DOI: 10.1186/s40792-015-0099-0. ISSN: 2198-7793. PMC: 4593983. PMID: 26943415.
- ↑ Abu Hilal M «Hepatic splenosis mimicking HCC in a patient with hepatitis C liver cirrhosis and mildly raised alpha feto protein; the important role of explorative laparoscopy». World Journal of Surgical Oncology, vol. 7, 1, January 5, 2009, pàg. 1. DOI: 10.1186/1477-7819-7-1. PMC: 2630926. PMID: 19123935.
- ↑ Madjar S «Thoracic splenosis». Thorax, vol. 49, 10, October 1994, pàg. 1020–1022. DOI: 10.1136/thx.49.10.1020. ISSN: 0040-6376. PMC: 475241. PMID: 7974296.