Meneghinita
 Meneghinita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Pb13CuSb₇S24 |
| Epònim | Giuseppe Giovanni Antonio Meneghini (en)   |
| Nom IUPAC | tetracosasulfur d'heptaantimoni, coure i tridecaplom |
| Localitat tipus | Bottino mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.05b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.05b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | gris plom negrós; blanc en seccions polides |
| Exfoliació | perfecte amb interrupcions a {010}; dolenta a {001} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica brillant |
| Color de la ratlla | negre lluminós |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,35 a 6,36 g/cm³ |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Meg |
La meneghinita[1] és un mineral de plom, coure, antimoni i sofre, químicament és un sulfur de plom, coure i antimoni, de fórmula Pb13CuSb₇S24, de color gris fosc, una duresa de 2,5, i una densitat de 6,,35-6,36 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu nom fa honor al professor de mineralogia i geologia Giusseppe Meneghini (1811-1889) de Pisa, Itàlia, que fou el primer a observar-la.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meneghinita |
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Meneghinite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].