Mercè Pons Ramis
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1968 (56 anys) Palma (Mallorca) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Superior de Música de les Illes Balears Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pianista, musicòloga |
 | |
Mercè Pons Ramis (Palma, 3 de maig de 1968) és una compositora, professora i divulgadora musical mallorquina.[1][2]
Biografia[modifica]
És llicenciada pel Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, màster en Tecnologies en la Composició de Bandes Sonores i Música per a Videojocs per la Universitat Complutense de Madrid, matrícula d'honor en composició pel Conservatori Superior de València i postgrau en Composició Avançada pel Conservatori Superior de Saragossa. També va obtenir els títols de piano i violoncel i va fer diversos cursos d'anàlisi musical, piano, composició, electroacústica i audiovisuals amb Cristóbal Halffter, Tomás Marco, Alejandro Román i José María Sánchez-Verdú, entre d'altres.
En una primera època, de 1994 a 2016, fou autora d'una trentena de composicions en diferents estils musicals amb un predomini formal i estilístic del món clàssic. En destaquen les obres simfòniques Contradiccions (2000), Expectatives (2009) i Percepcions (2013), així com les bandes sonores del curtmetratges Sombra de luna nueva (2012) i del documental Museu Diocesà de Mallorca Artviu (2016). Dintre d’un món més eclèctic destacaria Connexions Cromàtiques (2011), col·laboració amb Miquel Brunet en un estil més de fusió musical i jazzístic.
A partir de 2016 la seva obra fa un gir radical. Manté la forma musical tradicional però cercant sonoritats més delicades, contemplatives i espirituals, amb el mínim material musical possible i basades sobretot en el diatonisme, mantenint la versatilitat en gèneres i camps prèviament treballats.
Les seves composicions han estat interpretades en escenaris estatals i internacionals (Berlín, Londres, Cannes i Odessa), interpretades per conjunts com l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Orquestra Filharmònica de Niça, Studium Aureum i dirigides per directors com José Luis Temes, Philippe Bender, Salvador Brotons, Pablo Mielgo, Sébastien Billard i Carles Ponseti.
Ha impartit classes en el Conservatori de les Illes Balears (Professional i Superior) de 1996 a 2013. En el pla més divulgatiu ha donat conferències, ponències i concerts comentats,[3] destacant els oferts amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears entre 2008 i 2012 i amb Studium Aureum des de 2012. A més ha participat com a jurat en concursos de piano, ha col·laborat amb galeries d'art i ha elaborat els programes de mà de diverses organitzacions musicals, com els de la mateixa Simfònica la temporada 2011-12. El 2006 va crear el Gabinet de Comprensió Musical Gacomus, on duu a terme tasques formatives i divulgatives.[4]
Obres (selecció)[modifica]
Obra vocal[modifica]
- Pacem, per a cor a cappella (2016)
Obres vocals i instrumentals[modifica]
- O Oriens (2018; rev. 2019), per a tres sopranos solistes, cor, piano i quartet de corda
- Più non si trovano (2021), nocturn per a soprano, mezzo-soprano, baix i tres corni di bassetto
- Thálamos (2021), cantata per a soprano i tenor, cor i orquestra de cambra. Text de Víctor Gayà Porcel[5][6]
- Fantasia sobre l'Atlàntida (2023), per a narrador, cor i orquestra. Basada en l’obra homònima de Jacint Verdaguer
Obres instrumentals[modifica]
Per a gran orquestra
Per a petit conjunt (ensemble)
- Connexions Cromàtiques (2011), junt amb Miquel Brunet [10]
Per solista i cambra
- Pacem (2016), per a quartet de corda
- Rèquiem (2018), per a quartet de corda i lectura dramatitzada (2018). Text de Víctor Gayà[11][12]
- Somieig (2017) i Dissolucions (2020), per a violoncel i piano
- Somieig (2017) y Tres divinitats romanes (2019), per a violí i piano
- Transformacions (2021), per a flauta i piano
- Sincronies a Son Mir (2018) (rev. 2019), per a violí, viola i piano
- Gratitud (2016), per a piano
- El nostre Vals (2018), per a piano
Audiovisuals[modifica]
- Sombra de luna nueva (2012), curtmetratge de Margalida Martorell[13]
- Museu Diocesà de Mallorca Artviu (2016), documental
Referències[modifica]
- ↑ «Mercè Pons: "Per mi compondre és una trobada amb la meva ànima"». Catalunya Ràdio, 27-03-2023.
- ↑ «Mercè Pons Ramis». Fundació ACA.
- ↑ «Concierto 'Músicas por la Paz' del Studium Aureum en Palma» (en castellà). Última Hora, 11-02-2019.
- ↑ «Curso de iniciación a la comprensión musical para los suscriptores de El Mundo» (en castellà). El Mundo-El Día de Baleares, 03-11-2007.
- ↑ «Entrevista a 'La Ruta d'Orfeu'». IB3 Ràdio, 13-03-2022.
- ↑ «Mercè Pons transforma en música la poesía de ‘Thálamos’» (en castellà). Diario de Mallorca, 14-03-2022.
- ↑ «La compositora Mercè Pons pone música a sus ‘Percepcions’ para la Simfònica» (en castellà). Última Hora, 07-02-2013.
- ↑ «Mercè Pons concibe para la Orquestra Simfònica un «mar de sonoridades» con ‘Revelacions’» (en castellà). Última Hora, 08-03-2023.
- ↑ «Mercè Pons: «Cuando comenzaba me dijeron que una mujer no servía para componer»» (en castellà). Diario de Mallorca, 08-03-2023.
- ↑ «Miquel Brunet i Mercè Pons uneixen esforços en la creació musical». Diari de Balears, 13-06-2011.
- ↑ «Mercè Pons Ramis». Lleonard Muntaner Editor.
- ↑ «'Requiem para cuarteto de cuerda'». artsmallorca.com, 10-03-2018.
- ↑ «Sonia Castelo se venga en la 'Sombra de luna nueva', de Margalida Martorell» (en castellà). Última Hora, 17 d’octubre 2012.