Metavariscita
 Metavariscita | |
|---|---|
 Metavariscita de la localitat tipus | |
| Fórmula química | AlPO₄·2H₂O |
| Epònim | meta- i variscita  |
| Localitat tipus | mina Edison Bird, Utahlite Hill, Lucin, Districte de Lucin, Pilot Range, Comtat de Box Elder, Utah, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.09 |
| Dana | 40.4.3.1 |
| Heys | 19.7.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,18Å; b = 9,51Å; c = 8,45Å; β = 90,4° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | verd clar |
| Macles | macles de contacte en {102} |
| Exfoliació | bona en {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | subadamantina, vítria, subvítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,51 a 2,54 g/cm³ (mesurada); 2,53 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,551 nβ = 1,558 nγ = 1,582 |
| Birefringència | δ = 0,031 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 55°, calculat: 58° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1925 |
| Símbol | Mvar |
| Referències | [1] |
La metavariscita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la metavariscita. Va rebre el seu nom l'any 1927 per Esper S. Larsen i Waldemar T. Schaller en al·lusió a la seva relació dimorfa amb la variscita.
Característiques[modifica]
La metavariscita és un fosfat de fórmula química AlPO₄·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És el dimorf monoclínic de la variscita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metavariscita pertany a «08.CD: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, amb proporció RO₄:H₂O = 1:2» juntament amb els següents minerals: kolbeckita, fosfosiderita, mansfieldita, escorodita, strengita, variscita, yanomamita, parascorodita, ludlamita, sterlinghil·lita i rollandita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma com a mineralització dels fosfat sedimentaris al llarg de les fractures. Va ser descoberta l'any 1925 a la mina Edison Bird, a Lucin, al comtat de Box Elder, Utah (Estats Units), on sol trobar-se associada a la variscita. Als territoris de parla catalana se'n va trobar metavariscita a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac (Vallès Occidental, Catalunya).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metavariscita |
- ↑ «Metavariscite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 setembre 2016].