Michel Benoist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichel Benoist
Biografia
Naixement8 octubre 1715 Modifica el valor a Wikidata
Dijon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1774 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Pequín (Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSant Sulpici de París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, astrònom, enginyer Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Michel Benoist (Dijon 1715 - Pequín 1774) fou un jesuïta i missioner francès que va desenvolupar una important activitat científica i tècnica a la Xina durant la Dinastia Qing.

Michel Benoist va néixer el 8 d'octubre de 1715 a Dijon (França). Va estudiar a Dijon i a Saint Sulpice - París- i va ingresaar al noviciat dels jesuïtes a Nancy el 18 de març de 1737.[1] A part dels seus estudis com a jesuïta va estudiar astronomia amb Nicolas-Louis de Lacaille i Louis Guillaume Le Monnier.[2]

Va arribar a la Xina entre els anys 1744 i 1745 i durant trenta anys va estar al servei de l'emperador Qianlong. A la Xina va adoptar el nom xinès 蔣友仁 ; pinyin : Jiǎng Yǒurén. Les activitats més destacades a la Xina van ser:

  • Quan l'emperador Qianlong va ampliar l'Antic Palau d'Estiu, originàriament anomenats Jardins Imperials (un "Palau de Versalles" en miniatura) que havia iniciat l'emperador Kangxi i el seu fill l'emperador Yongzheng. Michel Benoist amb la col·laboració dels jesuïtes Jean-Denis Attiret i Giuseppe Castiglione, va treballar en el disseny dels palaus, de les fonts, dels jardins i d'un rellotge d'aigua.[3]º[4]
  • Com a astrònom va introduir les teories de Copèrnic i el seu model heliocèntric (oficialment condemnat per l'Església Catòlica) en substitució del de Ptolemeu (teoria geocèntrica) que era la utilitzada pels astrònoms xinesos de l'època.[5] També va introduir i formar en la utilització del telescopi.
  • Com a cartògraf va realitzar un mapa de l'imperi xinès i un mapamundi que tenia en compte els darrers treballs geodèsics de l'Acadèmia de Ciències de París.[3]
  • Molts treballs literaris li son atribuïts i també la traducció al xinès de l'Imitació de Crist.[1]

Va morir a Pequín el 23 d'octubre de 1774.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Elman, Benjamin A. «The Jesuit Rol as "Experts" in High Qing Cartography and Technology» (en anglès), juny 2013. [Consulta: abril 2018].
  2. «Michel Benoît» (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: abril 2018].
  3. 3,0 3,1 Detrie, Muriel. France-Chine Quand deux mondes se rencontrent (en francès). Gallimard, gener 2004, p. 15-17. ISBN 2-07-031308-5. 
  4. Li, Lillian M. «The Garden of Perfect Brightness-2» (en anglès), 2012. [Consulta: abril 2018].
  5. Udías Vallina S.J., Agustín. «Jesuitas astrónomos en Beijing:1601-1805 - Theologica Xaveriana» (en castellà), 1992. Arxivat de l'original el 2016-03-24. [Consulta: abril 2018].