Michelangelo Ricci
 Bust per Domenico Guidi (1619-1682) conservat a l'església-convent de Sant Pasquale (Roma)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 gener 1619 Roma |
| Mort | 12 maig 1682 (63 anys) Roma |
| Cardenal | |
| 1r setembre 1681 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Influències | |
| Influències en | |
Michelangelo Ricci va ser un cardenal i matemàtic italià, del segle xviii.
Vida[modifica]
Ricci era fill d'una família humil que es va esforçar a donar la millor educació possible als seus fills. Va sofrir atacs epilèptics des d'infant, el que no li va permetre ordenar-se sacerdot, com segurament eren les seves intencions.
Va estudiar matemàtiques amb Benedetto Castelli, coincidint amb Torricelli, del qui esdevindria gran amic.
Els seus estudis de teologia i lleis li van permetre treballar en la burocràcia vaticana sota tres papes successius: Alexandre VII, Climent IX i Innocenci XI. Aquest últim el va nomenar cardenal el 1681. En concret va ser secretari de la Sagrada Congregació de les Indulgències i les relíquies i consultor de la Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició.
El 1668, juntament amb Giovanni Giusto Ciampini i Francesco Nazari, va ser fundador de Giornale de' letterati.[1] També va ser corresponsal a Roma de la florentina Accademia del Cimento.
Obra[modifica]
Només va publicar una petita obra (19 pàgines) titulada Exercitatio geometrica, De maximis et minimis (Roma, 1666).[2] Aquesta, però, va tenir molta difusió i va ser reimpresa a Anglaterra per Nicolaus Mercator el 1668 com un apèndix del seu tractat Logarithmo-technica. L'article tracta de dos temes:
- Trobar el màxim del producte , essent i nombres naturals.
- Aplicar aquests resultats a la determinació de les tangents a les paràboles .
Les demás contribucions matemàtiques de Ricci es troben en la seva correspondència (que no ha estat estudiada en profunditat) i inclouen estudis sobre l'espiral geomètrica (correspondència amb Torricelli 1644), sobre una família de corbes més generals que les cicloides ordinàries (1674), el tractament i càlcul de les tangents (1668).
Les seves habilitats en àlgebra el van fer molt conegut en el seu temps i molts científics contemporanis li escrivien demanant la seva opinió sobre els més diversos temes matemàtics.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Dooley, Brendan Maurice (ed.). Italy in the Baroque: Selected Readings (en (anglès)). New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-1218-0.
- Hofmann, Jos E. «Uber die Exercitatio geometrica des M. A. Ricci» (en (alemany)). Centaurus, Vol. 9, Num. 3, 1964, pàg. 139-193. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1964.tb00443.x. ISSN: 1600-0498.
- Tenca, Luigi «Michel Angelo Ricci» (en (italià)). Atti e Memorie dell'Accademia Patavina di Scienze Lettere ed Arti, Vol. 68, 1955-56, pàg. 142-158. ISSN: 0032-1400.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michelangelo Ricci» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Campedelli, Luigi. «Ricci, Michelangelo»., Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. (Consultat 26 d'abril de 2014).
- «Ricci, Michelangelo»., The Galileo Project, Richard Westfall.