Midriasi
 Pupil·la dilatada preparada per a un examen optomètric.  | |
| Tipus | dilated pupil (en)  |
|---|---|
| Patogènia | |
| Localització | pupil·la |
| Classificació | |
| CIM-10 | H57.0 |
| CIM-9 | 379.43 |
| CIAP | F99 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0123607 |
| OMIM | 159420 159410 106240 |
| DiseasesDB | 8603 |
| MeSH | D015878 |
| UMLS CUI | C0026961 |
La midriasi és la dilatació de la pupil·la de l'ull per una malaltia, un trauma físic o l'ús de drogues, com per exemple l'estramoni. Quan s'indueix la midriasi amb un medicament aquest rep el nom de midriàtic. De forma més general, la midriasi es refereix a la dilatació de la pupil·la per exemple per condicions de poca llum o sota estimulació simpàtica. L'excitació de les fibres radials de l'iris, que incrementa l'obertura pupil·lar, també es coneix com a midriasi.
L'oposat, la constricció de la pupil·la, s'anomena miosi. Tant la midriasi com la miosis poden ser psicològiques.
Mecanisme[modifica]
Hi ha dos tipus de músculs que controlen la mida de l'iris: Múscul circular (esfínter) i radial (dilatador). El primer està innervat pel sistema nerviós parasimpàtic i el segon pel sistema nerviós simpàtic. L'estimulació simpàtica del receptor adrenèrgic α1 causa la contracció muscular del múscul radial i com a conseqüència la dilatació de la pupil·la. De la mateixa manera, l'estimulació parasimpàtica causa la contracció del múscul circular i la constricció de la pupil·la.
Causes[modifica]
L'alliberament natural de l'hormona oxitocina pot causar de lleu a moderada midriasi. Una excitació sexual forta pot fer engrandir les pupil·les i l'orgasme fins i tot alguna vegada ha arribat a bloquejar la pupil·la[1]
Una lesió en el nervi motor ocular comú típicament dona midriasi. També hi ha aquest efecte temporal en l'epilèpsia i altres malalties igualment els danys traumàtics en el cap i en l'ull.
Fàrmacs i drogues[modifica]
Els anticolinèrgics com l'atropina, hiosciamina, i escopolamina bloquegen receptors de l'ull i afecten el moviment de la pupil·la.
Els alcaloides presents a moltes plantes de la família Solanaceae també poden induir midriasi si es fan servir com a droga recreativa.[2]
Entre moltes substàncies més la majoria dels al·lucinògens com el LSD, psilocibina, i mescalina, afegits a altres fenetilamina i triptamina, també produeixen midriasi des del cervell. Les drogues dissociatives com la ketamina i d'altres que incrementin el nivell de serotonina també tenen aquest efecte.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Midriasi |
- ↑ Ritch, R.; Dorairaj, J. M.; Liebmann, JM «Angle-closure triggered by orgasm: a new provocative test?». Eye, 21, 6, 16-02-2007, p. 872–874. DOI: 10.1038/sj.eye.6702744.
- ↑ van der Donck, I.; Mulliez, E.; Blanckaert, J. «Angel's Trumpet (Brugmansia arborea) and mydriasis in a child - A case report». Bulletin de la Societe Belge d'Ophtalmologie, 292, 2004, p. 53–56. ISSN: 0081-0746.