Miharaïta
 Miharaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₄FePbBiS₆ |
| Localitat tipus | dipòsit de Honpi, mina Mihara, Higashi-Mihara, Ciutat d'Ihara, Prefectura d'Okayama, Regió de Chugoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.LB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.LB.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.28 |
| Dana | 3.1.5.1 |
| Heys | 5.8.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,85Å; b = 11,98Å; c = 3,87Å; |
| Duresa | 4 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-012 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Mih |
| Referències | [1] |
La miharaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1980 per la seva localitat tipus, la mina Mihara, al Japó.
Característiques[modifica]
La miharaïta és un sulfur de fórmula química Cu₄FePbBiS₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la miharaïta pertany a «02.LB - Sulfosals sense classificar, amb Pb essencial» juntament amb els següents minerals: ardaïta, launayita, madocita, playfairita, sorbyita, sterryita, larosita, petrovicita, mazzettiïta i crerarita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Mihara, a la ciutat d'Ihara de la Prefectura d'Okayama (Regió de Chugoku, Japó). Sol trobar-se associada a altres minerals com la wittichenita, la bornita, la calcopirita i la galena.[2]