Miquel Albareda i Creus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Albareda i Creus

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1919 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 2012 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Sabadell
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Nacional
8 cops Campió de Catalunya
Altres
TítolMestre Nacional
8 cops Campió de Catalunya

Miquel Albareda i Creus (Sabadell, 20 de febrer de 1919[1] - 13 d'abril de 2012),[2] fou un jugador d'escacs català, que tenia el títol de Mestre Nacional, i fou jugador olímpic amb la selecció espanyola. Va ser guardonat el 2011 amb la Insígnia d'Or de la Federació Catalana d'Escacs.[3]

Resultats destacats en competició[modifica]

Albareda fou un dels més destacats jugadors catalans durant tres dècades, entre els anys 1940 i 1970, en què assolí un gran nivell de joc, tant en la modalitat sobre el tauler com en escacs per correspondència.[2] Fou vuit vegades Campió de Catalunya absolut[2] (els anys 1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1963), i quatre cops subcampió, (els anys 1946, 1948, 1953, i 1965).[4] També fou un cop subcampió d'Espanya,[2] l'any 1945 a Bilbao (el campió fou Antonio Medina).[5]

El 1944 es proclamà campió del «Torneig de Mestres de Sabadell», per davant de Rafael Llorens i Antonio Medina, entre d'altres.[6] Fou el cinquè tauler de la selecció espanyola a l'històric Matx Radiofònic entre l'Argentina i Espanya de 1946.[7] El 1960 participà, representant Espanya, a la VII Copa Claire Benedict (torneig europeu per equips) a Biel/Bienne, on jugà al tercer tauler de l'equip espanyol.[8][9]

Participació en Olimpíades d'escacs[modifica]

Albareda va participar, representant Espanya, en l'Olimpíada d'escacs de 1958, amb un resultat de (+1 =5 –1),[10] per un 50,0% de la puntuació.[11]

Homenatges i reconeixements[modifica]

El 2007, en ocasió de la celebració del Campionat d'Espanya d'escacs per equips, que es feia a la seva ciutat de Sabadell, la Federació Espanyola d'Escacs li va retre un homenatge. El 2011, durant la Festa Catalana dels Escacs, la Federació Catalana d'Escacs li va entregar la insígnia d'or de la federació.[2][3] Ja estava en possessió de la medalla de Forjador dels Escacs Catalans, com un dels millors jugadors catalans de tots els temps.[12]

Notes i referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Miquel Albareda i Creus» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 5 maig 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 García, Leontxo «Albareda se va a los 93» (en castellà). El País, 18-04-2012 [Consulta: 5 maig 2012].
  3. 3,0 3,1 «Historial de guardons de la FCE». Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 5 maig 2012].
  4. «Historial dels Campionats Individuals de Catalunya». Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2009-04-20. [Consulta: 5 maig 2012].
  5. «Historial oficial dels Campionats d'Espanya d'escacs» (en castellà). Federació Espanyola d'escacs. [Consulta: 6 octubre 2019].
  6. (en castellà) Ajedrez Español, número 33, setembre 1944, pàg. 265.
  7. «Espanya i l'Argentina disputaran un matx radiotelefònic d'escacs». La Vanguardia, 27-09-1946, pàg. 12 [Consulta: 6 octubre 2019].
  8. Equip espanyol a la VIIena Copa Claire Benedict
  9. En aquesta competició, el primer i quart taulers de l'equip eren els també catalans MI Miquel Farré i Mallofré (1r tauler) i Pere Cherta i Clos (4t tauler)
  10. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  11. «Fitxa de Miquel Albareda i Creus, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 5 maig 2012].
  12. «Homentage a Miquel Albareda». Societat Coral Colon de Sabadell, 16-10-2011. [Consulta: 5 maig 2012].

Enllaços externs[modifica]


Títols
Precedit per:
Josep Vilardebò
Campió de Catalunya d'escacs
1943
Succeït per:
Rafael Llorens
Precedit per:
Rafael Llorens
Campió de Catalunya d'escacs
1945
Succeït per:
Rafael Llorens
Precedit per:
Romà Bordell i Rosell
Campió de Catalunya d'escacs
1954
Succeït per:
Jaume Lladó
Precedit per:
Jaume Lladó
Campió de Catalunya d'escacs
1957-1959
Succeït per:
Joaquim Serra
Precedit per:
Pere Puig
Campió de Catalunya d'escacs
1962-1963
Succeït per:
Romà Bordell i Rosell