Miquel Torell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Miquel Torell Segle XV Girona  |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Pintura |
| Moviment | Art gòtic |
| Obres destacables | |
Miquel Torell fou un pintor de la darrera pintura gòtica a les comarques gironines que, com en altres períodes, es fa difícil adjudicar-los l'autoria de les poques obres conservades.[1] En l'actualitat, es manté la identificació de Miquel Torell com a Mestre d'Olot, encara que planteja dubtes a alguns historiadors que no la comparteixen.
Biografia[modifica]
Miquel Torell fou originari de Girona i actiu en aquesta població i al Rosselló entre el 1471 i el 1486.[1] El 1460 Miquel Torell va entrar com a aprenent al taller del pintor establert a Saragossa Juan Rius. El 1481 va treballar al taller de Ramon Solà II i alguns autors tendeixen a apuntar que la seva relació va ser estreta.[2]
Obra[modifica]
Actualment la historiografia tendeix a identificar Miquel Torell com a Mestre d'Olot, fet defensat per Josep Gudiol Ricart o Santiago Alcolea i Gil, entre d'altres.
Tanmateix, si no s'estudia Miquel Torell i el Mestre d'Olot com una unitat, s'atribuirien al pintor anònim conegut com a Mestre d'Olot el retaule de la Pietat (Sant Esteve d'Olot); el retaule gòtic de Santa Cristina de Corçà (1450 – 1500), actualment conservat al Museu d'Art de Girona, el retaule de santa Eulàlia de l'església de Vilella (desaparegut), o diverses taules de la capella del balneari de les Escaldes (desaparegudes).[3] Sota la denominació de Mestre d'Olot probablement s'hagin reunit obres pertanyents altres pintors d'estil desconegut.[4]
Seguint aquesta afirmació, a Miquel Torell se li atribuirien un retaule per a una església de Besalú (encarregat el 1477) i un altre, dedicat a sant Martí, per a l'església parroquial de Cassà de la Selva (1479).[3] A Perpinyà se li atribuiria un retaule dedicat a sant Honorat per a l'església gòtica del Convent del Carme (1481), i la pintura, juntament amb Antoni Joan Guardia, d'un retaule de la Verge per a l'altar major de l'església de Santa Maria de la Real (1486).[5]
Anàlisi[modifica]
El professor d'Història de l'Art Medieval de la Universitat de Girona Joan Molina i Figueras sosté la separació de les identitats de Miquel Torell i el Mestre d'Olot. Mentre que del Mestre d'Olot afirma que està «dotat d'unes capacitats tècniques poc brillants» i que «reprodueix de manera constant un conjunt de models i estilemes», de Miquel Torell, «un pintor amb un perfil i activitats força documentades», diu que té «qualitats tècniques notables, capaç d'obtenir el reconeixement i afecte en alguns dels centres més importants de l'àrea gironina-rossellonesa».[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «El Retaule de la Pietat i quatre relleus del Retaule de Sant Eloi tornen al Museu de l'església de Sant Esteve d'Olot». Generalitat de Catalunya, 01-07-2011. [Consulta: 20 agost 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Pere Freixas i Camps. «El retaule gòtic de Cassà de la Selva». Actes de la XXVIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos Santa Coloma de Farners. Quaderns de la Selva, 1 (1984): 81-86.
- ↑ 3,0 3,1 Molina 1994: p. 489
- ↑ Valero 2008: p. 71
- ↑ 5,0 5,1 Molina 1994: p. 490
Bibliografia[modifica]
- Molina i Figueras, Joan «Relacions i intercanvis artístics entre Girona i el Rosselló a la segona meitat del segle xv». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [Girona], 33, 1994, pp. 481 – 515. ISSN: 0213-622.
- Valera Molina, Joan «El pintor gironí Ramon Solà II i un retaule dedicat a santa Cristina per a Lloret». Quaderns de la Selva. Centre d'Estudis Selvatans, 20, 2008, pp. 61 – 72. ISSN: 1130-1708.
Addicional[modifica]
- Josep Gudiol i Ricart; Santiago Alcolea i Blanch. Pintura gòtica catalana..., p. 183-184
- Pere Freixas i Camps. «Miquel Torell, el Mestre d'Olot». Dins: Antoni Pladevall i Font [dir.]. L'Art Gòtic a Catalunya. Pintura. Vol. III: Darreres manifestacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006, p. 198-199.