El nom del grup ve d'una cançó del grup Buenas Noches Rose (una banda en la qual va estar Rubén Pou de Pereza) i del que Álvaro i Sergio, que són els que van muntar Miss Caffeina, n'eren seguidors. Es van conèixer en un fòrum del grup i van començar a quedar per anar a tots els concerts.[2] En els seus orígens van ser molt actius a les xarxes socials, sent la forma de distribució de les seves EPs mitjançant la publicació directa per ells mateixos en Internet. D'aquesta forma van adquirir gran popularitat i van actuar en molts festivals sense haver gravat un disc d'estudi, fet que no va succeir fins que portessin cinc anys des que es formés el grup.
La fama no els arribaria fins a 2016 amb la publicació de l'àlbum titulat Detroit.,[3] després de portar més de deu anys en actiu, i haver publicat quatre EPs i tres àlbums d'estudi (Imposibilidad del fenómeno, De polvo y flores i Detroit). La popularitat dels senzills "Mira cómo vuelo" i "Ácido" va fer que arribessin a les posicions més destacades de les llistes de les radio-fórmules espanyoles i augmentés exponencialment la seva popularitat, arribant a un públic de masses o "mainstream".[4]
