Model de Michigan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El model de Michigan o psicosociològic sobre el comportament electoral es va plantejar com a contraproposta al model de Colúmbia als anys 1950 en el Michigan University Research Center amb la iniciativa d'Angus Campbell i basant-se en els supòsits teòrics del psicòleg Gestalt Kurt Lewin. Un estudi sobre les actituds respecte a la política exterior dels EUA va mostrar com era de determinant per a l'elecció del vot l'orientació positiva o negativa de l'electorat cap als objectes polítics. Si els candidats o partits polítics coincidien amb les actituds de l'elector, aquest els votaria, mentre que si no coincidien, s'abstindria.[1]

Dels objectes polítics, el que més destaca en el model de Michigan són els partits polítics, ja que produeixen la identificació partidista. Aquesta explica com de pròxim o distant se sent el votant respecte al partit demòcrata o republicà dels EUA, o a una ideologia a Europa. La identificació partidista és determinant sobre el vot de l'elector, a més li indueix a buscar un vincle estable i durador amb el partit, que afermi les seves actituds, i a votar-lo de manera habitual.[1]

Les actituds es formen des de la socialització primària, i es modelen en la socialització secundària. S'entén que l'individu és partícip de la seva configuració, és doncs un agent polític. Els sentiments o afectes, com la simpatia o rebuig, cap als objectes polítics són un dels components de les actituds. Aquests expliquen fonamentalment l'activació i desafecció política. Les actituds també es formen per components cognitius, és a dir el coneixement i la informació, i components avaluatius. Els objectes polítics principals en el model de Michigan són els partits polítics, els candidats, programes polítics, temes d'interès, el mateix sistema polític, la informació política, entre altres.[1]

Referències[modifica]