Molva molva

Molva molva

Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Ordre	Gadiformes
Família	Gadidae
Gènere	Molva
Espècie	Molva molva Linnaeus, 1758
Distribució

La llengua de capellà, escolà o peix de fonera (Molva molva) és una espècie de peix gadiforme de la família Lotidae. És pròpia de l'oceà Atlàntic.

Descripció

La llengua de capellà té el cos allargat, amb el cap aplanat i la mandíbula superior prominent. Presenta una coloració jaspiada, sent marró en el dors i blanquinosa en el ventre. La línia lateral és gairebé completament recta. Té dues aletes dorsals i una altra anal. La primera aleta dorsal és curta i la segona molt llarga, iniciant-se per davant de l'anal. Aconsegueix una longitud d'uns 106 cm i el seu pes màxim registrat és de 45 kg, sent l'espècie de major grandària de la seva família.

Molva molva nedant just per sobre del fons sorrenc. Mar del Nord, als Països Baixos.

Distribució i hàbitat

És àmpliament distribuït en l'Atlàntic nord, trobant-se al Canadà i Groenlàndia, i des d'Islàndia i la mar de Barentsz fins al Marroc, així com en la mar Mediterrània. Es troba preferentment en fons rocosos d'aigües profundes.

Comportament

No és un peix d'hàbits gregaris i no realitza grans migracions. La seva alimentació es compon preferentment d'equinoderms, crustacis, calamars i altres peixos.

El fresi té lloc entre abril i juny, principalment en el sud d'Islàndia, illes Britàniques i Biscaia. El nombre d'ous sol ser d'entre 20 i 60 milions, els quals mesuren 1 mm.

Pot aconseguir una gran longevitat, podent les femelles, que viuen més que els mascles, arribar fins als catorze anys.

Usos humans

En preparació en Mollösund, Suèdia, el 1899

Especimen gros atrapat per un pescador

És un peix comestible; es comercialitza en forma fresca, salada o seca i s'utilitza com a farina de peix. Les freses salades consideren un menjar fi. És objecte de pesqueres comercials que utilitzen xarxes d'arrossegament, encara que en algunes pesqueres d'Europa continental i de les illes Fèroe s'utilitzen palangres. Es tracta d'una espècie d'aigües profundes i la seva bufeta natatòria està molt danyada en ser treta a la superfície des de les profunditats; El consell per als pescadors esportius és, per tant, que la maruca capturada amb vaixell no ha de retornar-se a la mar i que han de deixar de pescar quan s'hagin capturat suficients per a la taula. Es creu que les accions són raonablement bones, però la UICN ha declarat que no hi ha dades disponibles sobre la grandària de la població o les tendències de la població, que la població en la Mar Mediterrània pot ser marginal, amb la major part de la seva distribució global a l'Atlàntic. Per tant, no hi ha dades disponibles que permetin determinar l'estat de la maruca més enllà de dades insuficients. La Marini Conservation Society considera a la maruca com un "peix a evitar" per la seva pesca d'arrossegament. En 1999, la captura total de maruca comuna notificada a l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació va ser de 53.870 tones i els països amb els majors desembarcaments van ser Noruega amb 19.215 tones i Regne Unit amb 11.350 tones.