Monarcòmacs
Els monarcòmacs (del grec antic μόναρχος monarchos monarc i μάχομαι machomai lluitar) van ser un grup d'escriptors i filòsofs adversaris de la monarquia absoluta des de finals del segle xvi.[1]
La paraula, originalment considerada com un insult, va ser inventada pel jurista escocès i monarquista convençut William Barclay (1546–1608),[1] en un seu pamflet contra els autors calvinistes que refusaven el principi de l'absolutisme.[2] El llibre Vindiciae contra tyrannos (Reivindacions contra els tirans), atribuït als hugonots Hubert Languet (1518-1581) o Philippe du Plessis-Mornay (1549-1623) en va ser una de les obres clau. En aquesta època, la crítica de l'absolutisme no es limitava al món protestant. A la seva obra De Rege et institutione regis del 1598, el jesuïta Juan de Mariana (1536-1624) va desenvolupar idees sobre el tiranicidi justificat quan el príncep s'apodera de l'estat amb força i armes.[3]
La idea de la legítima resistència contra lleis i la desobediència contra tirans és anterior. Els monarcòmacs van modernitzar-la en introduir idees de lleis constitucionals, considerades com un contracte entre el monarca i el poble. Si el monarca no respectava el contracte, el poble no només tenia el dret de no obeir, però també l'obligació de resistir o destituir el monarca. Les teories monarcòmaques van inspirar el jurista i primer escrivà dels Estats Generals dels Països Baixos, Jan Van Asseliers (±1520-±1584) en el seu Plakkaat van Verlatinghe (1581) on donava els arguments per desposseir la Corona de Castella als Països Baixos espanyols.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Levy, Jacob T. «monarchomach» (en anglès). Encyclopedia Britannica, 2014.
- ↑ Bildheim, Stefan. Calvinistische Staatstheorien. Historische Fallstudien zur Präsenz monarchomachischer Denkstrukturen im Mitteleuropa der Frühen Neuzeit (en alemany). Bern / Frankfurt: Lang, 2001. ISBN 978-3-631-37533-4.
- ↑ Fülöp-Miller, René. Power and Secret of the Jesuits (en anglès). Whitefish (Montana): Kessinger Publishing, 1997, p. 313–318. ISBN 0-7661-0056-1.
- ↑ Mout, Marianne Elisabeth Henriette Nicolette. Plakkaat van Verlatinge vertaald, ingeleid en van aantekeningen voorzien (en neerlandès antic, neerlandès). Groningen: Historische Uitgeverij, 2006. ISBN 9065540938.
Bibliografia[modifica]
- Dreitzel, Horst. «Die Monarchomachen». A: Grundriss der Geschichte der Philosophie (en alemany). volum 4.1: Die Philosophie des 17. Jahrhunderts, 2001, p. 613–638.
- González Chércoles, Olalla «Monarcomaquia del siglo XXI el republicanismo republicano de Lorenzo Peña» (pdf) (en castellà). Las Torres de Lucca revista internacional de filosofía política, 4, 2014. ISSN: 2255-3827.