Muhja bint at-Tayyaní
| Nom original | (ar) مهجة بنت التياني  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XI Còrdova (Al-Àndalus) |
| Mort | Després de 1097 Al-Àndalus |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa |
| Ocupador | Wal·lada bint al-Mustakfi |
| Gènere | Poesia |
Muhja bint at-Tayyaní —en àrab مهجة بنت التياني, Muhja bint at-Tayyānī— (Còrdova, segle XI) va ser una poeta andalusina de la qual a penes no es tenen dades de la seva biografia. Filla d'un venedor de figues, va conèixer la princesa Wal·lada, que la va acollir a la seva casa i la va educar. Es va convertir en poeta, professió que gaudia d'un gran reconeixement en la societat andalusina. Per algun motiu desconegut, Muhya va dedicar a la seva mestra ferotges sàtires:
- Wal·lada ha parit i no té marit;
- s'ha revelat el secret;
- s'assembla a Maria,
- però la palmera que ella sacseja és un penis
- erecte.
- Allunya de l'aiguada dels seus llavis
- a quants la desitgen,
- igual que la frontera es defensa de quants l'assetgen,
- a una la defensen els sabres i les llances,
- i a aquells els protegeix la màgia dels seus ulls.
Bibliografia[modifica]
- Perles de la nit. Poetes andalusines. Traducció de Margarida Castells Criballés i Encarna Sant-Celoni. Adesiara editorial, Martorell, 2013.
- Garulo, Teresa (1998). Dîwân de las poetisas de Al-Andalus. Madrid: Hiperión.
- Viguera, María Jesús (1989). La mujer en Al-Andalus. Sevilla: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid y Editoriales Andaluzas Unidas.