Museu Fitzwilliam
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu d'art, museu d'història, museu universitari i atracció turística  | |||
| Construcció | 1816 | |||
| Obertura | 1816 1848 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cambridge (Anglaterra) | |||
| Localització | Trumpington Street, Cambridge CB2 1RB | |||
| ||||
| Format per | Founder's Building (en)  Fitzwilliam Museum - Room 32 (en) | |||
| Monument classificat com a grau I | ||||
| Founder's Building | ||||
| Data | 26 abril 1950 | |||
| Identificador | 1126276 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Universitat de Cambridge | |||
| Visitants anuals | 364.269 | |||
| Lloc web | fitzmuseum.cam.ac.uk | |||
    | ||||
El Museu Fitzwilliam és el museu d'art de la Universitat de Cambridge fundat el 1848. Es troba al carrer Trumpington de Cambridge, Anglaterra.[1]
Història[modifica]
El museu va ser fundat per Richard Fitzwilliam (7è vescomte Fitzwilliam) (1745-1816), un gran col·leccionista. Quan va morir, va llegar els seus treballs i una gran quantitat de diners per construir un museu. Es construirà i s’inaugurarà el 1848, en forma de gran temple neoclàssic.
-
Plafó -
Interior -
Cúpula -
-
Col·leccions[modifica]
La pintura italiana forma el nucli de la col·lecció, amb obres de Domenico Veneziano, Ticià , Veronese, Palma el Vell, Guido Reni. La col·lecció de pintures angleses del segle xix és excepcional, i també hi ha obres impressionistes franceses. La galeria Rothschild alberga manuscrits il·luminats, ivoris, esmalts i teles.
- Filippo Lippi (1406-69): Tríptic de la Mare de Déu de la Humilitat amb Sants
- Giovanni Battista Pittoni (1727-29): Un monument al·legòric a Sir Isaac Newton
- Domenico Veneziano (1410-61): L'Anunciació (1445)[2]
- Palma el Vell (1480-1528): Venus i amor (1524)
- Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen (1498-1574): Autoretrat al Coliseu (1553)[3]
- Tiziano Vecellio conegut com a Ticià (1488-1576):
- El rapte de Lucrècia o Tarquin i Lucrècia (1571)[4]
- Venus i Amor amb un llaüt
- Paolo Caliari conegut com a Véronèse (1528-1588): Hermès, Hersé i Aglauros (1584)
- Nicholas Hilliard Henry Percy, 9è Comte de Northumberland (1595)
- Pietro da Cortona: La vocació de Sant Pere i Sant Andreu (1626-1630)
- William Hogarth: El jutge (?) ; Abans i després, quadres (1731)
- Samuel Palmer (1805-1881): The Magic Apple Tree, cap al 1830, tinta marró i aquarel·la, 17 x 28 cm,
- Ludovic-Rodo Pissarro (1878-1952): Escena de carrer, estampa,
- Maurice Asselin (1882-1947): Vaixells, oli sobre tela.
Galeria[modifica]
-
El Miracle de Santa Zenòbia -
Nicolas Poussin: Eliezer i Rebecca -
Palma el vell: Venus i Cupido -
Ticià: Venus i el llaüt -
Domenico Veneziano: L'Anunciació -
William Powell Frith: Otelo i Desdemona -
William Blake: Profecia -
Paul Cézanne: El mar a prop de l'Estaque, el castell d'If al fons -
Odilon Redon: Le Char d'Apollon (1907-1910)
.jpg)
,_fitzwilliam_museum,_Cambridge.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Review 'Fitzwilliam Museum': The best museum outside London?». Arxivat de l'original el 2020-07-31. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ Stourton, James. Petits Musées, grandes collections (en francès). Scala, 2003, p. 220;221;224;227.
- ↑ Zuffi, Stefano. Le Portrait (en francès). Gallimard, 2001, p. 101. ISBN 2-07-011700-6.
- ↑ Williams, Jay. Titien et son temps (en francès). Time-Life Books Inc., 1978, p. 148.