Mutara III Rudahigwa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMutara III Rudahigwa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmarç 1911 Modifica el valor a Wikidata
Cyangugu Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Bujumbura Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDistricte de Nyanza Modifica el valor a Wikidata
  Mwami de Ruanda
14 novembre 1931 – 25 de juliol 1959
← Yuhi V
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRosalie Gichanda Modifica el valor a Wikidata
PareYuhi V de Ruanda Modifica el valor a Wikidata
GermansKigeli V de Ruanda Modifica el valor a Wikidata
ParentsKigeli IV de Ruanda () Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Mwami de Rwanda
16 novembre 1931 – 25 juliol 1959
← Yuhi V de Ruanda – Kigeli V de Ruanda → Modifica el valor a Wikidata

Mutara III Rudahigwa (Nyanza, 1911[1] — Bujumbura, 25 de juliol de 1959) va ser rei (mwami) de Ruanda entre 1931 i 1959. Va ser el primer rei de Ruanda a ser batejat, i l'Església catòlica es va estendre per Ruanda durant el seu regnat. Els seus noms cristians van ser Charles Léon Pierre, i de vegades es coneix com a Charles Mutara III Rudahigwa.

Primers anys i educació[modifica]

Rudahigwa va néixer el març de 1911,[2] a la capital reial de Ruanda, Nyanza, del rei Yuhi V Musinga,[3] i la reina Kankazi (més tard Reina Mare Radegonde Nyiramavugo III Kankazi), la primera de les seves onze esposes.[4][5][6] Era membre del clan tutsi Abanyiginya.[7]

El 1919 va començar la seva educació a l'Escola Colonial de Fills de Caps a Nyanza, convertint-se en secretari del seu pare el 1924.[3] El gener de 1929 va ser nomenat cap i va administrar una província.[8][9]

Regnat[modifica]

Rudahigwa esdevingué rei el 16 de novembre de 1931, l'administració colonial belga va deposar el seu pare, Yuhi V Musinga, quatre dies abans.[10] Va prendre el nom reial Mutara, i esdevingué Mutara III Rudahigwa.[11] He is sometimes referred to as Charles Mutara III Rudahigwa.[12]

Va ser el primer rei de Ruanda en convertir-se al Catolicisme, convertint-se en 1943 i prenent el nom de Christian Léon Pierre.[3] El seu pare s'havia negat a convertir-se al cristianisme i l'Església catòlica ruandesa el va percebre com anticristià i un impediment a la seva missió civilitzadora.[13] Rudahigwa havia estat secretament instruït en el cristianisme per Léon Classe, el cap de l'església catòlica ruandesa, des de 1929, i va ser preparat pels belgues per reemplaçar el seu pare.[8] El 1946 va dedicar el país a Crist, fent efectivament el cristianisme una religió d'estat.[11] [14] La seva conversió encapçalà una ona de batejos al protectorat.[3][15]

El seu regnat va coincidir amb el pitjor període de fam registrat a Ruanda entre 1941 i 1945, que va incloure la fam de Ruzagayura (1944-1945), durant el qual van morir 200.000 de la població nacional del voltant de dos milions.[11]

Títols, estils, honors i premis[modifica]

Honors[modifica]

Honors estrangers[modifica]

Augment de les tensions ètniques[modifica]

Vegeu també: Revolució ruandesa

Durant el regnat de Rudahigwa hi va haver una marcada estratificació de la identitat ètnica a Ruanda-Urundi, el mandat belga, del qual Ruanda formava la part septentrional. En 1935, l'administració belga va emetre targetes d'identificació formalitzant les categories ètniques, tutsis, hutu i twa.[17] Després de la Segona Guerra Mundial, va començar a créixer un moviment d'emancipació hutu al llarg de Ruanda-Urundi, alimentat per un creixent ressentiment de les reformes socials d'entreguerres, i també una creixent simpatia per als hutus dins de l'Església catòlica.[18] Encara que en 1954 Rudhahigwa va abolir el sistema ubuhake de servitud laboral que explotava els hutus,[19] va tenir poc efecte en la pràctica.[20][21]

La monarquia i els tutsis prominents van percebre la creixent influència dels hutus i van començar a agitar-se per la independència immediata segons els seus propis termes,[22] el que van culminar amb la demanda de Rudahigwa d'independència de Bèlgica en 1956.[19] En 1957 un grup d'intel·lctuals hutu van escriure el "Manifest Bahutu". Aquest manifest polític va denunciar l'"explotació" dels hutus pels tutsi ètnics i va demanar el seu alliberament primer dels tutsis, i després del govern belga.[23] Després d'això es van formar els partits polítics hutus, i el futur president Grégoire Kayibanda va formar el Moviment Social Hutu (aviat rebatejat com a MDR-PARMEHUTU) i Joseph Gitera creant l'Associació per la Promoció Social de la Massa (APROSOMA).[24]

Mort[modifica]

El 24 de juliol de 1959 Rudahigwa va arribar a Usumbura (ara Bujumbura), Urundi, per a una reunió amb autoritats colonials belgues organitzada pel pare André Perraudin.[25] L'endemà, va visitar el seu metge belga a l'hospital colonial, on va morir.[26] Les autoritats belgues van exposar explicacions conflictives per la seva mort. Un era que es queixava d'un mal de cap sever i que el seu metge l'havia tractat, però es va col·lapsar quan va deixar l'hospital pel que posteriorment es va determinar, per tres metges, que era una hemorràgia cerebral. Una altra explicació belga va ser que va morir per una reacció a una injecció de penicil·lina. No es va realitzar una autòpsia a causa de les objeccions de la reina mare Kankazi.[27]

Els rumors que havia assassinat deliberadament per les autoritats belgues eren abundants i les tensions van augmentar: els ruandesos es van reunir al llarg de les carreteres i van apedregar els cotxes europeus.[27][28] Els rumors que tenia mala salut, que patia els efectes de beure en excés,[27][29] així com els efectes de sífilis no tractada no es verifiquen amb cap evidència.[29] Un assistent twa del rei va dir que tenia una gran salut en aquell moment,[30] recolzat en la seva activa participació en activitats esportives, inclosos partits vigorosos de tennis.

Rudahigwa va ser succeït per Jean-Baptiste Ndahindurwa, com a Kigeli V.[19]

Vida personal[modifica]

Mutara es va casar amb Nyiramakomali el 15 d'octubre de 1933 i es van divorciar en 1941. Es va casar per l'església amb la cristiana Rosalie Gicanda el 13 de gener de 1942.[31]

Després de la mort de Rudahigwa, Rosalie Gicanda va romandre a Ruanda. Va ser assassinada en 1994 durant el genocidi de Ruanda per ordre d'Idelphonse Nizeyimana. Més tard va ser detigut, jutjat pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, i sentenciat a cadena perpètua.[32]

Arbre genealògic[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Yuhi IV de Ruanda
 
 
 
 
 
 
 
8. Mutara II Rwogera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Nyiramavugo II Nyiramongi
 
 
 
 
 
 
 
4. Kigeli IV Rwabugiri
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Mitari
 
 
 
 
 
 
 
9. Nyirakigeri IV Murorunkwere
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Yuhi V Musinga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Gaga
 
 
 
 
 
 
 
10. Rwakagara
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Nyirayuhi V Kanjogera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Mutara III Rudahigwa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Mbanzabigyi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Radegonde Nyiramavugo III Kankazi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mutara III Rudahigwa grave editorial stock image. Image of colonialism - 20198819» (en anglès). [Consulta: 29 març 2020].
  2. ↑ Laurent Gakuba. Rwanda, 1931-1959 (en francès). La Pensee universelle, 1991, p. 96. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Aimable Twagilimana. Historical Dictionary of Rwanda. Scarecrow Press, 2007, p. 199. 
  4. ↑ «Genealogy». Arxivat de l'original el 2016-11-28. [Consulta: 22 juny 2018].
  5. ↑ Alexis Kagame. Alexis Kagame: l'homme et son oeuvre : actes du Colloque international, Kigali, 26 novembre-2 décembre 1987 (en francès). Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche scientifique, 1988, p. 67. 
  6. ↑ Leon Delmas. Généalogies de la noblesse (les Batutsi) du Ruanda (en francès). Vicariat Apostolique du Ruanda Kabgayi, 1950, p. 25, 91. 
  7. ↑ «Rwanda: Clan of the dynasty Abanyiginya». Immigration and Refugee Board of Canada, 31-10-2002.
  8. ↑ 8,0 8,1 (tesi). [Enllaç no actiu]
  9. ↑ J. J. Carney. Rwanda Before the Genocide. Oxford University Press, 2014, p. 36. 
  10. ↑ Frank K. Rusagara Resilience of a Nation: A History of the Military in Rwanda. Fountain Publishers, 2009, p. 99. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Aimable Twagilimana. Historical Dictionary of Rwanda. Scarecrow Press, 2007, p. xxviii. 
  12. ↑ Aimable Twagilimana. Historical Dictionary of Rwanda. Scarecrow Press, 2007, p. 7. 
  13. ↑ Aimable Twagilimana. Historical Dictionary of Rwanda. Scarecrow Press, 2007, p. 25. 
  14. ↑ Genocide in Rwanda: Complicity of the Churches?. Paragon House, 2004, p. 231. 
  15. ↑ Global Secularisms in a Post-Secular Age. Walter de Gruyter, 2015, p. 207. 
  16. ↑ Carney, J. J.. Rwanda Before the Genocide: Catholic Politics and Ethnic Discourse in the Late Colonial Era. United States of America: Oxford University Press, 2014, p. 40. ISBN 978-0-19-998227-1. 
  17. ↑ Helena Cobban. Amnesty After Atrocity?. Routledge, 2007, p. 33. 
  18. ↑ Gérard Prunier. The Rwanda Crisis: History of a Genocide. C. Hurst & Co., 1995, p. 42–44. 
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Aimable Twagilimana. Historical Dictionary of Rwanda. Scarecrow Press, 2007, p. xxix. 
  20. ↑ Gérard Prunier. The Rwanda Crisis: History of a Genocide. C. Hurst & Co., 1995, p. 46. 
  21. ↑ Tharcisse Gatwa. The Churches and Ethnic Ideology in the Rwandan Crises, 1900-1994. Regnum Books International, 2005, p. 50. 
  22. ↑ Gérard Prunier. The Rwanda Crisis: History of a Genocide. C. Hurst & Co., 1995, p. 43. 
  23. ↑ Aimable Twagilimana. Historical Dictionary of Rwanda. Scarecrow Press, 2007, p. 82. 
  24. ↑ Gérard Prunier. The Rwanda Crisis: History of a Genocide. C. Hurst & Co., 1995, p. 47. 
  25. ↑ Helen Codere 1973:293
  26. ↑ Tharcisse Gatwa. The Churches and Ethnic Ideology in the Rwandan Crises, 1900-1994. Regnum Books International, 2005, p. 55. 
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Rosamond Halsey Carr. Land of a Thousand Hills. Plume, 2000, p. 115. 
  28. ↑ Ian Linden; Jane Linden Church and Revolution in Rwanda. Manchester University Press, 1977, p. 262. 
  29. ↑ 29,0 29,1 Filip Reyntjens. Pouvoir et droit au Rwanda (en francès). Musée royal de l'Afrique centrale, 1985, p. 239. 
  30. ↑ Codere 1973:293
  31. ↑ Laurent Gakuba. Rwanda, 1931-1959 (en francès). La Pensee universelle, 1991, p. 96. 
  32. ↑ «Rwanda genocide: Nizeyimana convicted of killing Queen Gicanda». BBC News, 19-06-2012.

Enllaços externs[modifica]

  • Généalogies de la noblesse (les Batutsi) du Ruanda, Vicariat Apostolique du Ruanda Kabgayi (1950) (in French). Detailed genealogical record of Rwandan nobility:
  • Còpia escanejada [1]
  • Còpia en text [2]
Títols de regnat
Precedit per:
Yuhi V Musinga 		Rei de Ruanda
1931–1959 		Succeït per:
Kigeli V Ndahindurwa


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mutara_III_Rudahigwa&oldid=33447061»