Nancy Olson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juliol 1928 (95 anys) Milwaukee (Estats Units d'Amèrica) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió |
| Activitat | 1948 – |
| Família | |
| Cònjuge | Alan Jay Lerner (1950–1957) Alan W. Livingston (1962–2009) |
       | |
Nancy Olson (Milwaukee, Wisconsin, 14 de juliol de 1928) és una actriu estatunidenca nominada a l'Oscar a la millor actriu per Sunset Boulevard.
Biografia[1][2][modifica]
Va començar al cinema el 1948, després de signar un contracte amb la productora Paramount Pictures.
Després d'alguns petits papers breus, va ser triada per al paper de Betty Schaefer a la famosa pel·lícula Sunset Boulevard (1950) de Billy Wilder, formant una parella reeixida amb William Holden. Els dos van treballar junts de nou en el thriller Union Station (1950), en el drama de la guerra Submarine Command (1951) i el romàntic Force of Arms (1951).
Malgrat la nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària de Sunset Boulevard , la continuació de la carrera cinematogràfica d'Olson no va ser gaire fruitosa. Després d'algunes interpretacions de relleu a Marijuana (1951) al costat de John Wayne, al western The Boy from Oklahoma (1955) de Michael Curtiz i Més enllà de les llàgrimes (1955) de Raoul Walsh, l'actriu va intensificar la seva carrera artística a favor de la televisió, participant en sèries d'entreteniment i sèries populars, com Alfred Hitchcock Presents (1959) i The Big Valley (1965).
A principis de la dècada de 1960, Nancy Olson va tenir una renovada popularitat gràcies a una sèrie de pel·lícules d'èxit de la Disney, com ara Pollyanna (1960) om The Absent Minded Professor (1961).
Olson va continuar a la televisió, participant en nombroses sèries d'èxit com The Streets of San Francisco (1975) i Barnaby Jones (1977).
Filmografia seleccionada[3][modifica]
- 1949: Retrat de Jennie (Portrait of Jennie) de William Dieterle
- 1949: Sunset Boulevard de Billy Wilder
- 1950: Union Station de Rudolph Maté
- 1951: Force of Arms de Michael Curtiz
- 1952: Big Jim McLain d'Edward Ludwig
- 1953: So Big de Robert Wise: El crit de la victòria"Battle cry" Raoul Walsh
- 1960: Pollyanna de Robert Stevenson
- 1960: The Absent-Minded Professor de David Swift
- 1961: Son of Flubber de Robert Stevenson
- 1974: Airport 1975 de Jack Smight
Premis i nominacions[modifica]
- Nominacions
- 1951: Oscar a la millor actriu per Sunset Boulevard
Referències[modifica]
- ↑ «biografia de Nancy Olson». The New York Times.
- ↑ imdb. biografia de Nancy Olson (en anglès). imdb.
- ↑ The New York Times. filmografia de Nancy Olson (en anglès). The New York Times.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nancy Olson |