Necrocinesi
La necrocinesi, transport o dispersió post mortem és un procés tafonòmic, dins l'etapa bioestratinòmica, que consisteix en el desplaçament per agents naturals, geològics o biològics, de restes que poden convertir-se en fòssils, des del lloc de la seua producció biogènica (mort o realització) fins a la seua acumulació final sobre el substrat, abans de l'enterrament.[1]
La necrocinesi engloba, entre altres, els processos de desplaçament per gravetat, els verticals en un medi subaqüàtic per variació del contingut de gasos i fluids d'un cadàver (ascens o descens fins a la posició d'equilibri hidroestàtic), la deriva necroplanctònica o necrocinètica (per vent o corrents hidràulics) o la resedimentació per agents de transport (desplaçament lateral d'una resta prèviament acumulada).[2]
Alguns exemples de desplaçaments necrocinètics[modifica]
- Pol·len, espores, fulles, exúvies, etc., transportades pel vent.
- Restes esquelètiques de preses de rapaces o altres carnívors transportats en el sistema digestiu del predador i excretats com a excrements o egagròpiles a quilòmetres del lloc de captura.[3]
- Cadàvers de vertebrats terrestres arrossegats per un corrent fluvial fins a la desembocadura o més enllà, i que poden acabar al litoral o fins i tot al fons marí, molt lluny del seu ecosistema i àrea de distribució.
- Restes d'organismes nectònics que, després de la mort, cauen al fons marí.
- Petxines de cefalòpodes (ex.: Nautilus actuals o ammonits extints) que, una volta mort l'organisme, adquireixen una alta flotabilitat pels gasos de la descomposició que dura fins a mesos després, i poden ser arrossegats per vents i corrents marins a milers de quilòmetres del lloc d'origen.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Fernández López, S.R. «Temas de Tafonomía» p. 167. Departamento de Paleontología, Universidad Complutense de Madrid, 2000. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Fernández-López, S. R. (1998). «Tafonomía y fosilización». En: Meléndez, B. (ed.) Tratado de Paleontología. Tomo I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas: 51-107, 438-441
- ↑ López Martínez, N. i Truyols Santonja, J.. Paleontología. Conceptos y métodos. 19. Editorial Síntesis, 1994. ISBN 84-7738-249-2.
- ↑ Reyment, Richard A. «A review of the post-mortem dispersal of cephalopod shells» (en anglés). Palaeontologia Electronica, 11, 3, 2008.