Neus Penalba i Suárez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNeus Penalba i Suárez
Biografia
Naixement1982 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - periodisme
Universitat de Barcelona - teoria de la literatura, literatura comparada
Universitat de Girona - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura catalana Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, professora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

LinkedIn: neus-penalba-b8669b61 Modifica el valor a Wikidata

Neus Penalba i Suárez (Tarragona, 1982) és una assagista, professora universitària i crítica literària catalana. Ha estudiat l'obra de Mercè Rodoreda.[1][2][3]

Trajectòria[modifica]

Penalba es va llicenciar en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Teoria de la Literatura i Literatura comparada a la Universitat de Barcelona.[4][5] És especialista en l'obra de Mercè Rodoreda, a la qual va dedicar la seva tesi doctoral.[3] A més, també va estudiar altres autors de la literatura catalana contemporània amb voluntat comparatista. Va ser professora a universitats franceses (Universitat Lyon 2, Universitat Jean Monnet i Universitat París 8), estatunidenques (Reed College de Portland), angleses (Universitat de Cambridge), quebequeses (Universitat de Montreal) i catalanes (Universitat Rovira i Virgili i Universitat Oberta de Catalunya).[2][6][7]

Va irrompre al camp intel·lectual català amb la publicació del llibre Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda amb el qual va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig d'Edicions Tres i Quatre dins els Premis Octubre del 2023.[8][9][10][11] En aquest assaig, la professora tarragonina planteja una triple lectura interpretativa de la novel·la pòstuma de Rodoreda: una d’històrica, una d’antropològica i una de metafísica o espiritual. Per Penalba el llibre La mort i la primavera és al centre del projecte creador de Rodoreda.[1][12][13][14]

Obra publicada[modifica]

  • Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda (València: Edicions Tres i Quatre, 2024)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Vàzquez, Eva. «Neus Penalba desvela les fonts culturals europees de Rodoreda», 17-05-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  2. 2,0 2,1 Safont, Joan. «Neus Penalba: "En Rodoreda hi ha moltes flors, certament, però també arbres sinistres"». Vilaweb. [Consulta: 17 maig 2024].
  3. 3,0 3,1 Penalba Suárez, Neus. Ànimes preses. "La mort i la primavera", de Mercè Rodoreda: etnografia, primitivisme i espiritualitat (tesi). Universitat de Girona, 03-12-2021. 
  4. Serret, Cristina. «Neus Penalba: «El sadisme i la innocència, la tendresa i la barbàrie són a tota la Rodoreda»», 11-04-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  5. «Jornades Internacionals per a Professors de Català-Neus Penalba». Llull.cat. [Consulta: 17 maig 2024].
  6. «Més 324 - Neus Penalba ens presenta l'assaig "Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de 'La mort i la primavera', de Mercè Rodoreda" - 3Cat». CCMA.cat. [Consulta: 17 maig 2024].
  7. «Neus Penalba». Faberllull.cat. [Consulta: 17 maig 2024].
  8. Puig i Sedano, Xavier. «Rodoreda i les samarretes del Che». El Temps, 22-04-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  9. Nopca, Jordi. «Quina és la novel·la més radical de Mercè Rodoreda?», 09-05-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  10. «3i4 publica un assaig de Neus Penalba sobre Mercè Rodoreda», 05-04-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  11. «Telenotícies - Telenotícies cap de setmana vespre - 13/04/2024 - 3Cat». CCMA.cat. [Consulta: 17 maig 2024].
  12. Burdeus, Joan. «La repatumització cuqui de Rodoreda no posa en dubte el vell clixé». [Consulta: 17 maig 2024].
  13. Rubio, Carlota. «Quin és el final de ‘La mort i la primavera’?», 11-05-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
  14. «Neus Penalba busca fer un "acte de justícia" envers Mercè Rodoreda amb l'assaig 'Fam als ulls, ciment a la boca'». ACN.cat. [Consulta: 17 maig 2024].