Nicanor Pérez i Ferràndiz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 gener 1891  Barcelona |
| Mort | 30 novembre 1957 (66 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, compositor |
| Gènere | Sarsuela i sardana |
Nicanor Pérez i Ferràndiz (Barcelona, 28 de gener del 1891[1] - Manresa, 30 de novembre del 1957)[2] va ser[3] un compositor, pianista i mestre de música invident manresà.
Biografia[modifica]
De molt petit demostrà grans qualitats per a la música[4] i es formà musicalment amb Eusebi Bosch i Humet a l'"Escola Municipal de Cegos" de Barcelona, ciutat on també fundà la societat coral Les Corts. Ben aviat, però, es traslladà a viure a Manresa, on acabà deixant[5] un gran record. El 1916 va fundar l'"Acadèmia Santa Cecília" (encara en actiu[6] el 1928). Amb altres músics actuà, el gener de 1930, en l'emissió de prova[7] de Ràdio Club Manresa. Feu[3] de professor de piano, col·laborà amb articles biogràfics a la "Societat Coral Sant Josep" i fou corresponsal de la revista Ràdio Catalana. Entre els seus alumnes de música tingué el futur compositor i també professor Simó Piqué i Martí.
Compongué peces per a piano, la majoria de caràcter religiós, sardanes, música sacra (trisagis, goigs i rosaris) i obres per a l'escena com L'aplec de l'olla i El miracle de Sant Francesc. La seva família va cedir el 2008[3] el seu fons musical a l'Arxiu Comarcal del Bages.
Al 21 de febrer del 1949, i quan era delegat a Manresa de l'ONCE, la ciutat li dedicà[8] un gran homenatge.
Obres[modifica]
- Amor desconegut (1908), sarsuela en un acte amb lletra de Josep Novellas, estrenada a la Casa Vicens de les Corts (Barcelona)[9]
- Añoranza (1926), cançó
- L'aplec de l'olla (1920), sarsuela amb llibret de Llamp-Brocs (pseudònim de Sixte Rebordosa i Comas)[10]
- La cançó del mariner, enregistrada en disc de gramòfon per la cantant Enriqueta Mas[11]
- La corte de Abderramán II, suite oriental, per a orquestra
- La gesta del Bruch (1928), amb llibret de Josep Vilà i Ortonobes
- Goigs a llaor de Santa Isabel, reina de Portugal, patrona dels perfumistes de la ciutat de Manresa, amb lletra d'Andreu de Palma de Mallorca
- Goigs de Nostra Senyora de Queralt
- Himne d'infants (1924), per a veu i piano, amb lletra de Ramon Torrents i Roca
- Llegenda de Nadal (1929), amb llibret de Josep Vilà i Ortonobes
- El miracle de Sant Francesc (1927), teatre per a infants amb música de Pérez i lletra de Marc Miravitllas i Solà[12]
- Els pallasos (1912), opereta en un acte i dos quadres amb música de Josep Novellas
- Rumba militar (1920)[10]
- Tierra sin flores (1929), obra lírica en un acte i tres quadres, amb llibret de Ramon Torrents i música de Nicanor Pérez i Francesc Juanola i Reixach[13]
Sardanes[modifica]
- Aromes del Queralt, sardana coral, enregistrada repetidament[disc 1]
- Barcelona, amb lletra de Ramon Torrents
- Davant la Verge nena
- Del teler a l'altar (1948), dedicada a Sant Antoni Maria Claret
- Font-Romeu
- Montserrat (1949), enregistrada[disc 2]
- Nit de Sant Joan, amb lletra de Ramon Torrents
- Paquita
- La sardana de Manresa (1927), enregistrada, amb lletra de Lluís Mas i Pons[14]
- Sardana dels vells, amb lletra d'Ignasi Mas i Pons, enregistrada[disc 3]
- Sense llum
Enregistraments[modifica]
- ↑ LP Cobla Joventut de Berga. Sardanes del Berguedà. Barcelona: Foc Nou, 1986.
DC Cobla Selvatana. Cim d'Estela 50 anys, 1956-2006. Manresa: CK Music, 2006.
Pescadors de l'Escala. La Rosa dels Vents. Barcelona: Horus, 1997. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. - ↑ DC La Principal de la Bisbal. Foment de la Sardana de l'agrupació Cultural del Bages 1907-2007. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 2007.
- ↑ Single Cobla Bages. Societat Coral Unió Manresana. Barcelona: Edigsa, 1973. Conté les sardanes cantades La sardana de Manresa i Sardana dels vells (EDIGSA CM 274 SG)
Referències[modifica]
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1891, número de registre 590.
- ↑ «Dades biogràfiques i llista de sardanes, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El fons musical de Nicanor Pérez ingressa a l'Arxiu Comarcal». Arxius, 54, Tardor 2008, pàg. 14. Arxivat de l'original el 2011-04-28 [Consulta: 5 gener 2014].
- ↑ «Web de la revista "Contraponto", que reprodueix un article sobre Nicanor Pérez de la "Revista Brasileira para Cegos" de juliol del 1958» (en portuguès). [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ («hemeroteca.abc.es». Arxivat de l'original el 2014-01-05. [Consulta: 5 gener 2014].)
« ...maestro Nicanor Pérez, que tan encomiable labor musical realizó en vida en esta ciudad » — Masas corales en el gran concierto claveriano de Manresa, al diari ABC, 27 de Agosto de 1968, p. 60 - ↑ «Manresa». La Vanguardia, 24-11-1928, pàg. 23.
- ↑ «Una mica d'història, al web minorisa.es». Arxivat de l'original el 2012-12-16. [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ «La fiesta de la Misteriosa Luz en Manresa». La Vanguardia Española, 24-02-1949, pàg. 9.
- ↑ «Estrenes de la setmana». La Escena Catalana, 67, 11-01-1908, pàg. 2.
- ↑ 10,0 10,1 Llamp-Brocs, (llibret); Pérez, Nicanor (música). L'Aplec de l'olla, comedia pre-histórica, fantástica, bufo-dramática, lírica, ballable, per esser representada en plena natura; en un acte i en vers estantis, escrita expressament per a la colla dels Guerreros Escaldats. Manresa: Impr. de L'Avenç, 1920. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ «La música, al web "La República a Manresa en un clic (1931-1936)"». [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ Miravitllas i Solá, Marc (text); Perez i Ferrandis, Nicanor (música). El Miracle de Sant Francesc, teatre per a infants, visió dramàtica en un acte i dos quadres. Manresa: exemplar manuscrit (1927). Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Manresa». La Vanguardia, 27-02-1929, pàg. 19.
- ↑ «Concierto claveriano en Manresa». ABC, 05-09-1968, pàg. 66.