Nicolau Nikolàievitx Romànov el Jove

Nicolau Nikolàievitx Romànov el Jove
	;
Nom original	(ru) Николай Николаевич (Младший)
Biografia
Naixement	18 novembre 1856 ; Sant Petersburg (Rússia)
Mort	5 gener 1929 (72 anys); Antíbol (França)
Sepultura	St. Michael the Archangel Church (en)
Virrei
Dades personals
Formació	Escola d'enginyeria de Nikolaev
Activitat
Ocupació	enginyer, militar
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Imperial Rus
Rang militar	adjudant general; general de cavalleria
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Família
Família	Casa de Holstein-Gottorp-Romànov
Cònjuge	Princess Anastasia of Montenegro (en) (1907–1929)
Pares	Nikolai Nikolàievitx Romànov el Vell i Alexandra Petrovna d'Oldenburg
Germans	Grand Duke Peter Nikolaevich of Russia (en)
	Premis (1915) Orde de Sant Jordi, 2a classe; (1915) Medalla Militar; (1914) Orde de Sant Jordi, 3a classe; (1896) Gran Creu de la Legió d'Honor; (1896) Orde de Sant Vladímir, 1a classe; (1890) Orde de Sant Vladímir, 2a classe; (1884) cavaller de tercera classe de l'Orde de Sant Vladímir; (1878) Orde de l'Estrella de Romania; (1877) Espasa Daurada per la valentia; (1877) Orde de Sant Jordi, 4a classe; (1865) Orde de sant Estanislau de 1a classe; (1856) Orde de Sant Alexandre Nevski; (1856) Orde de Santa Anna de 1a classe; (1856) Orde de Sant Andreu; (1856) Orde de l'Àliga Blanca; Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia; Orde del Salvador; Reial orde de sant Esteve d'Hongria ;

Nicolau Nikolàievitx Romànov el Jove (rus: Николай Николаевич (Младший)) (Sant Petersburg, 18 de novembre de 1856 - Antíbol, 5 de gener de 1929) gran duc Nicolau Nikolaevitx de Rússia va ser un general rus de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Fill del gran duc Nicolau Nikolàievitx de Rússia (1831–1891), i net de l'emperador Nicolau I de Rússia, va ser comandant en cap de les unitats de l'exèrcit imperial rus al front principal el primer any de la guerra, durant el regnat del seu cosí Nicolau II. Tot i que Paul von Hindenburg el va tenir molt en compte, va lluitar amb la colossal tasca de liderar l'esforç bèl·lic de Rússia contra Alemanya, incloent estratègia, tàctica, logística i coordinació amb el govern.^[1] Després de l'ofensiva de Gorlice-Tarnów el 1915, el tsar Nicolau va substituir el gran duc com a comandant en cap de l'exèrcit. Més tard va reeixir com a comandant en cap a la regió del Caucas. Fou reconegut breument com a tsar, emperador de Rússia el 1922 a les zones controlades pel moviment dels Exèrcits Blancs a l'Extrem Orient Rus.

Referències[modifica]

↑ Robinson, Paul «"A Study of Grand Duke Nikolai Nikolaevich as Supreme Commander of the Russian Army, 1914–1915». The Historian, vol. 75, núm. 3, 2013, pàg. 475-498.

[1] Robinson, Paul «"A Study of Grand Duke Nikolai Nikolaevich as Supreme Commander of the Russian Army, 1914–1915». The Historian, vol. 75, núm. 3, 2013, pàg. 475-498.

[1]