Nils Gabriel Sefström

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNils Gabriel Sefström

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1787 Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1845 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Parròquia de Klara (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 02 Gravplats: 00514 (1845–) 59° 21′ 17″ N, 18° 01′ 52″ E / 59.35485°N,18.03113°E / 59.35485; 18.03113 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJöns Jacob Berzelius Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansA. G. Sefström Modifica el valor a Wikidata

Nils Gabriel Sefström (Ilsbo, 2 de juny de 1787 - Estocolm, 30 de novembre de 1845),[1] va ser un químic suec.

Biografia[modifica]

Va ser estudiant i deixeble de Berzelius i mentre estudiava minerals associats a l'acer, va descobrir l'element que va anomenar vanadi.[2] No obstant això, el mateix element havia estat descobert anteriorment per l'espanyol-mexicà Andrés Manuel del Río Fernández a Ciutat de Mèxic el 1801, que el va nomenar eritrono (encara que molts erròniament diuen eritronio). Friedrich Wöhler després va confirmar que vanadi i eritronio eren la mateixa substància.[3] Malgrat això, el nom acceptat oficialment és vanadi. Sefström va donar aquest nom en homenatge a Vanadis, deessa escandinava de l'amor i la bellesa.

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ Asimov, Isaac. «Sefström, Nils Gabriel». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 200. ISBN 8429270043. 
  2. ↑ N. G. Sefström «Ueber das Vanadin, ein neues Metall, gefunden im Stangeneisen von Eckersholm, einer Eisenhütte, die ihr Erz von Taberg in Småland bezieht». Annalen der Physik und Chemie, 97, 1, 1831, pàg. 43–49. Bibcode: 1831AnP....97...43S. DOI: 10.1002/andp.18310970103.
  3. ↑ Pedro Cintas «The Road to Chemical Names and Eponyms: Discovery, Priority, and Credit». Angewandte Chemie International Edition, 43, 44, 2004, pàg. 5888–5894. DOI: 10.1002/anie.200330074. PMID: 15376297.

Bibliografia[modifica]

  • Sjoberg, Sven Gosta «Nils Gabriel Sefstrom and the Discovery of Vanadium». J. of Chemical Education, 28, 6, 1951, pàg. 294–296. Bibcode: 1951JChEd..28..294S. DOI: 10.1021/ed028p294.
  • Weeks, Mary Elvira «The Discovery of the Elements: VII. Columbium, Tantalum, and Vanadium». J. of Chemical Education, 9, 5, 1932, pàg. 863–884. Bibcode: 1932JChEd...9..863W. DOI: 10.1021/ed009p863.
  • Svenskt biografiskt handlexikon: Sefström, Nils Gabriel, en suec. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nils Gabriel Sefström
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nils_Gabriel_Sefström&oldid=32864338»