Niquelbischofita

Niquelbischofita
Fórmula química	NiCl₂·6H₂O
Epònim	níquel i bischofita
Localitat tipus	intrusió de Dumont, Launay, Abitibi RCM, Abitibi-Témiscamingue, Quebec, Canadà
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.BB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	3.BB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.12
Dana	9.2.9.2
Heys	8.11.9
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,78Å; b = 7,07Å; c = 6,62Å; β = 97,21°
Duresa	1,5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,589 nβ = 1,617 nγ = 1,644
Birefringència	δ = 0,055
Angle 2V	mesurat: 87°, calculat: 86°
Dispersió òptica	r > v distinta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1978-056
Any d'aprovació	1979
Símbol	Nbsf
Referències

La niquelbischofita és un mineral de la classe dels halurs. El seu nom prové de la seva composició química com a anàleg amb níquel de la bischofita.

Característiques

La niquelbischofita és un halur de fórmula química NiCl₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de pedaços de materia cristal·lí d'una 2 mil·límetres en la superfície del nucli de perforació. És un component menor en sublimats pulverulents. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niquelbischofita pertany a «03.BB - Halurs simples, amb H₂O, amb proporció M:X = 1:2» juntament amb els següents minerals: eriocalcita, rokühnita, bischofita, sinjarita, antarcticita i taquihidrita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1979 a la intrusió de Dumont, a Launay (Abitibi-Témiscamingue, Quebec, Canadà). També ha estat descrita a Annaberg (Saxònia, Alemanya) i a la pedrera de serpentina d'Oxford (Texas, Estats Units). Sol trobar-se associada a altres minerals com: coalingita, paratacamita, pentlandita, awaruïta, heazlewoodita o alunogen.