Nou Atos

Nou Atos
	Афон Ҿыц (ab); ახალი ათონი (ka)
Localització
	43° 05′ 30″ N, 40° 48′ 00″ E / 43.09167°N,40.8°E
Territori reivindicat per	República d'Abkhàzia i Geòrgia
Estat amb reconeixement limitat	República d'Abkhàzia
Districte	Districte de Gadauta
Població humana
Població	1.518 (2011)
Idioma oficial	abkhaz ; rus
Creació	segle III
Identificador descriptiu
Codi postal	6900
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefònic	0444
Altres
Agermanament amb	Arzamas ; Cala Seda ; Sarov ; Riazan ; Sérguiev Possad (2007–); Sremski Karlovci (2014–)

Nou Atos (Афон Ҿыц, Afon Ch'yts en abkhaz; ახალი ათონი, Akhali Atoni en georgià; Новый Афон, Novy Afon en rus; Νέος Άθως, Neos Athos en grec) és una ciutat i municipi del districte de Gudauta, a Abkhàzia. És un important centre religiós i turístic.

Geografia[modifica]

La ciutat de Nou Atos es troba localitzada entre les costes de la Mar Negra i el mont Ibèria. Nou Atos es troba a 17 quilòmetres de distància de Gudauta, la capital del districte; a 22 quilòmetres de Sukhumi, la capital d'Abkhàzia i a 84 quilòmetres de la frontera amb Rússia al poble de Vessióloie, al krai de Krasnodar, prop de la ciutat de Sotxi. La Cova de Nou Atos, una cova càrstica, es troba al municipi homònim, sota el mont Ibèria.^[1]

Història[modifica]

Les excavacions al fort d'Anacopia, localitzat a les muntanyes del municipi, demostren el funcionament d'aquesta entre els segles Vé i XIIé,^[2] tot i que alguns arqueòlegs han datat les construccions defensives del segle VIIé. Anacopia ha estat sovint associada amb el fort de Tracheia esmentat per Procopi.^[3] Inicialment, Anacopia fou la capital del Principat d'Abkhàzia, un estat de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient, i posteriorment del Regne d'Abkhàzia després que l'Arcont Lleó II d'Abkhàzia s'auto-declarara Rei a finals del segle VIIIé. Després d'això, la capital reial va passà a ser Kutaisi. Anacopia fou cedida l'any 1033 a l'Imperi Romà d'Orient per Demetri d'Anacopia, però fou repressa pels georgians l'any 1072 juntament amb la resta de territoris reconquerits després de la derrota de l'imperi a la batalla de Mantziciert contra els seljúcides. D'acord amb la tradició, Simó el Zelota va morir a Abkhàzia després d'haver arribat com a missionàri i està soterrat a l'antiga Nicopsis. Les seues restes foren traslladades a Anacopia entre els segles xiv i xv.^[4]