Nouri Bouzid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNouri Bouzid

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) نوري بوزيد Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1945 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Sfax Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, poeta, actor de cinema, guionista, professor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –  2006 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLeyla Bouzid Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0100525 Allocine: 4526 Allmovie: p82613 TMDB.org: 1176075 Modifica el valor a Wikidata

Nouri Bouzid (àrab: نوري بوزيد, Nūrī Būzīd) (Sfax, 1945) és un director de cinema i guionista tunisià.[1]

Dues de les seves pel·lícules, Rih essed i Making of, van guanyar el Tanit d'or del Festival de Cinema de Cartago el 1986 i 2006, respectivament.

Biografia[modifica]

Carrera[modifica]

Des del 1968 fins al 1972, va estudiar cinema a Bèlgica. Va ser ajudant de direcció al plató de Il ladrone de Pasquale Festa Campanile el 1979. Va passar cinc anys a la presó per les seves conviccions polítiques des del 1973 fins al 1979.[2] El 1986, el seu primer llargmetratge, Rih essed, la història d'un jove que recorda els traumes de la seva infància poc abans del seu matrimoni, va ser seleccionat al Festival de Canes. La seva següent pel·lícula, Safa'ih min dhahab, també es va estrenar el 1988. Bezness, a través del retrat d'un home interpretat per Abdellatif Kechiche, tracta la prostitució masculina.

A més de les seves pròpies pel·lícules, va participar en la redacció dels diàlegs de les pel·lícules Asfour Stah i Un été à La Goulette de Férid Boughedir, Le Sultan de la médina de Moncef Dhouib però també Samt El Qusur i La Saison des hommes de Moufida Tlatli. Apareix a La télé arrive de Dhouib i a la telenovel·la Un bambino di nome Gesù de Franco Rossi.

Qualificat de ferotge defensor de les llibertats,[3] va ser agredit el 9 d'abril de 2011 i ferit al cap per un agressor no identificat. Potencialment ho explica per les seves posicions favorables al laïcisme i pel rebuig de la cultura del takfir.[4][5]

Vida personal[modifica]

És el pare de la directora Leyla Bouzid.[6]

Filmografia[modifica]

Distincions[modifica]

Publicacions[modifica]

  • Bouzid, Nouri. زاير قديم [Zāyir Qdīm, ‘Un vell visitant’] (en àrab tunisenc). Tunis: Perspective, 2014. [16]

Referències[modifica]

  1. Cinémas d'Afrique (en francès). París: Karthala, 2000, p. 592. ISBN 978-2-84586-060-5. 
  2. «Poupées d’argile» (en francès). maghrebdesfilms.fr. [Consulta: 6 octubre 2017].
  3. Frida Dahmani. «Nouri Bouzid : "Ce jour-là, en Tunisie, nous sommes tous devenus des vendeurs ambulants"» (en francès). jeuneafrique.com, 27-01-2011. [Consulta: 16 octubre 2017].
  4. Houda Trabelsi. «L'idéologie salafiste menace les artistes tunisiens» (en francès). magharebia.com, 29-04-2011.
  5. «Nouri Bouzid : "Les salafistes proposent l'enfer"» (en francès). rfi.fr, 09-09-2016. [Consulta: 6 octubre 2017].
  6. Laurent Djian. «À peine j'ouvre les yeux : Leyla Bouzid capte la fureur de la jeunesse tunisienne» (en francès). lexpress.fr, 23-12-2015. [Consulta: 6 octubre 2017].
  7. «Nouri Bouzid : une société fondée sur le viol» (en francès). humanite.fr, 17-10-1995. [Consulta: 16 octubre 2017].
  8. Mathilde Blottière. «Nouri Bouzid : "Mon rêve pour la Tunisie est que les femmes rééduquent les hommes"» (en francès). telerama.fr, 06-06-2013. [Consulta: 16 octubre 2017].
  9. «The Ibn Rushd Prize» (en anglès). ibn-rushd.org. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2017. [Consulta: 6 octubre 2017].
  10. «Décrets et arrêtés» (PDF) (en francès). Journal officiel de la République tunisienne, 51, 26-06-2007, pàg. 2223. ISSN: 0330-7921.
  11. «Remises des insignes des Arts et des Lettres» (en francès). tuniscope.com, 29-09-2009. [Consulta: 16 octubre 2017].
  12. «Sept intellectuels tunisiens "épinglés" par l'ambassadeur de France» (en francès). leaders.com.tn, 31-07-2009. [Consulta: 16 octubre 2017].
  13. «[[[:Plantilla:Festival de Cannes]] Nouri Bouzid décoré des insignes de chevalier de la Légion d'honneur]» (en francès). festival-cannes.com, 12 maig011. [Consulta: 16 octubre 2017].
  14. «Remise des insignes de chevalier dans l'ordre de la Légion d'honneur à Nouri Bouzid» (en francès). culture.gouv.fr, 12 maig011. [Consulta: 16 octubre 2017].
  15. «Film Fund Luxembourg - 76e Mostra de Venise : Les Épouvantails remporte le Prix spécial des droits de l'homme (Prix HRN)» (en francès). filmfund.lu, 09-09-2019. [Consulta: 26 octubre 2019].
  16. «Le cinéaste tunisien Nouri Bouzid publie un livre de poésie» (en francès). kapitalis.com, 2 maig014. [Consulta: 16 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

  • «Nouri Bouzid» (en francès). cinematunisien.com, 08-09-2019. [Consulta: 30 octubre 2020]..