Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

L'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI en les seves sigles), és un servei de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), dins de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Fou creat l'any 2000 per tal de fomentar la col·laboració i treball en xarxa entre les diferents entitats i grups que treballen el Patrimoni Etnològic i l'antropologia en general a Catalunya. La seva forma d'actuació és a partir de l'establiment d'un conveni entre les entitats membres, i la Direcció General.

A l'actualitat, l'Observatori desenvolupa les funcions d'identificar oportunitats de recerca, la detecció d'amenaces, organització d'activitats i difusió de recerca, l'organització de jornades de caràcter tan local, com nacional i internacional sobre el Patrimoni Etnològic. Així mateix, és el responsable de l'organització d'activitats anuals com la Mostra del Cinema Etnogràfic, en marxa des del 2011, el programa de Cultura Viva, celebrat cada any des del 2009, i Tallers i Jornades de Memòria Oral, organitzats per primera vegada l'any 2007-2008.

Val a dir que aquest servei, en un origen, s'anomenava "Observatori del Patrimoni Etnològic". Es considerava que amb el terme "etnologia" ja es feia referència als diferents espectes del Patrimoni Cultural que tenen a veure amb les formes de vida col·lectives d'una cultura determinada. Sempre entenent-ho a través de l'Antropologia social i cultural. De fet, aquest era el terme, amb la consegüent perspectiva teòrica, que s'introduïa a través de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. Tanmateix, davant de la força que la categoria de "Patrimoni Immaterial" prenia, i la seva creixent coneixença entre la ciutadania en general, les entitats que formaven la xarxa van optar per incorporar-lo.

Entitats

La xarxa està composta de diverses entitats que formen part d'una amplitud del territori català, i que donen cobertura a una ampli ventall d'elements i àmbits del Patrimoni Etnològic i Immaterial català. D'aquesta manera, hi ha entitats amb àmbit d'actuació a tot Catalunya, com poden ser l'Institut Ramon Muntaner, i l'Institut Català d’Antropologia, mentre d'altres tenen un àmbit d'actuació local i/o temàtic. En aquest segon grup, cal destacar el Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, de la Universitat de Barcelona, l'Institut Tarragonès d’Antropologia, l'Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Ruta dels Oficis d’Ahir (Alt Urgell) i Carrutxa (Reus). A més, cal fer especial esment que l'OPEI aglutina, coordina, i connecta un nombre elevat de museus i centres d'estudi etnològics locals. D'aquesta manera, la xarxa esdevé una peça clau en la connexió d'aquest tipus d'entitats i iniciatives. Actualment, els museus que la integren són el Museu de la Patum (Berga), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), el Centre d’Estudis Lacetans de Solsona, el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), Museu d’Història – Espai del Metge i de la Salut Rural (Sant Feliu de Guíxols), Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), el Centre d’Estudis de les Garrigues, el Museu Etnològic de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Institut d’Estudis Penedesencs, el Museu Casteller de Catalunya, el Centre de Desenvolupament Rural – Museu de la Pauma (Mas de Barberans) i el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta).