One Night of Love
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Victor Schertzinger |
| Protagonistes | |
| Producció | Harry Cohn |
| Dissenyador de producció | Stephen Goosson |
| Guió | Edmund H. North |
| Música | Howard Jackson |
| Fotografia | Joseph Walker |
| Muntatge | Gene Milford |
| Productora | Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1934 |
| Durada | 83 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula (1935) Oscar a la millor actriu (1935) Oscar a la millor direcció (1935) Oscar al millor muntatge (1935) Oscar a la millor adaptació musical (1935) Oscar al millor so (1935)
|
| Premis | |
          | |
One Night of Love és una pel·lícula musical de la Columbia Pictures dirigida per Victor Schertzinger i protagonitzada per la soprano Grace Moore i Tullio Carminati.[1] Basada en el relat “Don't Fall in Love” de Charles Beahan i Dorothy Speare,[2] es va estrenar el 15 de setembre de 1934.[3] Guanyà els Oscar a la millor banda sonora (la primera vegada que es concedia) i millor so en la gala dels Premis Oscar de 1934 i fou nominada en quatre categories més: a la millor direcció, a la millor actriu, a la millor pel·lícula i al millor muntatge.[4] La revista Film Daily la classificà l'any següent com una de les 10 millors pel·lícules produïdes aquell any.[5]
Argument[modifica]
Després de fer una audició per a una ràdio, la cantant Mary Barrett informa els seus pares que marxa de Nova York per estudiar música a Milà. Allà aconsegueix feina al Cafè Roma, on l'eminent Giulio Monteverdi la sent cantar. Giulio promet la convertirà en una estrella si li permet controlar la seva vida i modelar-la però sense que això impliqui cap relació romàntica. En poc temps Mary està preparada per fer una gira pels teatres d'òpera de províncies i Giulio l'ajuda a superar la por escènica.
Després de diversos anys, Mary comença a cansar-se del domini i la disciplina de Giulio. A Viena, Mary i Giulio es troben amb una de les seves velles alumnes, Lally, que va renyir amb Guilio quan ella va intentar establir una relació. La Mary es posa gelosa i fa veure que té laringitis i Giulio s’hostatja en un hotel diferent. Mary creu que Guilio s'ha anat amb Lally i per això visita Bill Houston, un vell amic que es vol casar amb ella. Després d'un dia tirant fruita als seus cartells, Mary decideix no cantar aquella nit. Per persuadir-la de continuar Giulio li diu que Lally ocuparà el seu lloc i després se li declara. Mary interpreta "La Barrett" de Carmen de Bizet i el paper li guanya una invitació de la Metropolitan però Giulio insisteix que no està preparada. Bill marxa cap a Nova York i diu a Mary que són molt diferents. En tornar a un sopar que Giulio ha preparat per a Mary, Lally menteix a Mary dient que encara manté una relació amb l'empresari. La nit del seu debut a Madame Butterfly Mary està massa nerviosa per pujar a l'escenari, fins que veu en Giulio al seu lloc habitual a la caixa de l’apuntador. Un amic li ha explicat a Mary l'escapada de Lally, però s'havia mostrat massa orgullosa per trucar a Giulio sola.
Repartiment[modifica]
- Grace Moore (Mary Barrett)
- Tullio Carminati (Giulio Monteverdi)
- Lyle Talbot (Bill Houston)
- Mona Barrie (Lally)
- Jessie Ralph (Angelina, criada)
- Luis Alberni (Giovanni, assistent de Giulio)
- Andrés de Segurola (Galuppi)
- Nydia Westman (Muriel)
- Rosemary Glosz (Frappazini)
- Jane Darwell (mare de Mary)
- William Burress (pare de Mary)
- Leo White (florista)
Premis i nominacions[modifica]
| Categoria | Nominats | Resultat |
|---|---|---|
| Millor pel·lícula | Columbia Pictures | Nominat |
| Millor banda sonora | Victor Schertzinger i Gus Kahn | Guanyador |
| Millor so | John Livadary | Guanyador |
| millor direcció | Victor Schertzinger | Nominat |
| millor actriu | Grace Moore | Nominat |
| millor muntatge | Gene Milford | Nominat |
Referències[modifica]
- ↑ Green, Stanley. Hollywood Musicals Year by Year (en anglès). Hal Leonard Corporation, 1999, p. 32. ISBN 978-0-634-00765-1.
- ↑ Reid, John Howard. Your Colossal Main Feature Plus Full Support Program (en anglès). Lulu.com, 2005-03-23, p. 131-132. ISBN 978-1-4116-2909-7.
- ↑ «One Night of Love» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ «The 7th Academy Awards (1935) Nominees and Winners» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ The 1935 Film Daily year book (en anglès). Film Daily, 1935, p. 59.
Enllaços externs[modifica]
- One Night of Love al catàleg de l’American Film Institute