Orazio Tigrini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1541 (Gregorià)  Arezzo (Itàlia) |
| Mort | 1591 (49/50 anys) Arezzo (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
 | |
Orazio Tigrini (Arezzo, 1541 (Gregorià) - Arezzo, 1591)[1][2] fou un compositor toscà del Renaixement.
Biografia[modifica]
Fill d'un sabater, Tigrini fou deixeble de Paolo Aretino. Va ser el professor qui va pagar la seva educació musical i el seu talent va impressionar a molta gent: hi ha informes de nombroses donacions privades per subvencionar els seus estudis.[3] Es va convertir en sots-diaca el 1561 i el 1562 era professor de cant de la catedral d'Arezzo: la seva jove edat va despertar una oposició seriosa al seu nomenament per part dels cantants més grans.[4] Malgrat els seus enemics, Tigrini va aconseguir ser nomenat mestre de capella gràcies a la protecció del noble canonge Alberigo Albergotti.[5] No obstant això, hi va haver accions contra la seva obra per part del capítol, que va persistir fins al 1567.[6] No tenim prou informació per reconstruir la seva vida entre els anys 1567 i 1587,[7] durant els quals Tigrini publica a Venècia, amb Angelo Gardano, un llibre de 4 parts de madrigals (el 1573), una Musica super salmos omnes (1579) i un llibre de 6 parts de madrigals (1582). Alguns diuen que hauria passat un període a Orvieto, [2] però els documents confirmen la seva ordenació com a sacerdot de la, ara desapareguda parròquia de San Giustino, a Arezzo.[8] També hi ha notícies de la seva activitat continuada com a organista a la "Pieve d'Arezzo", on treballava el seu mestre Paolo Aretino.[9] El 1587 és trobat de nou mestre de capella a Arezzo, on va arribar com a músic establert gràcies a l'èxit de les seves publicacions. Des de llavors va publicar a Venècia, amb Ricciardo Amadino, el Compendi de la música de 1588,[10] que incorpora les idees teòriques expressades per Gioseffo Zarlino i un segon llibre de madrigals de 6 parts el 1591.
Referències[modifica]
- ↑ Santori, pp. 57-58.
- ↑ 2,0 2,1 Tigrini, Orazio (sub voce), in Dizionario enciclopedico universale della musica e dei musicisti, diretto da Alberto Basso, serie II: Le biografie, vol. VIII: TEM-Z, Torino, UTET, 1988, p. 42.
- ↑ Santori, pp. 58-59.
- ↑ Santori, pp. 61-62.
- ↑ Santori, p. 63.
- ↑ Santori, pp. 66-68.
- ↑ Santori, pp. 74-77.
- ↑ Santori, pp. 79-81.
- ↑ Santori, p. 81.
- ↑ Digitalizzazione delC Compendio, su IMSLP.
Bibliografia[modifica]
- Tigrini, Orazio (sub voce), in Dizionario enciclopedico universale della musica e dei musicisti, diretto da Alberto Basso, serie II: Le biografie, vol. VIII: TEM-Z, Torino, UTET, 1988, p. 42.
- Claudio Santori, Cinque secoli di musica ad Arezzo, Arezzo, Helicon, 2012.