Ordoni Ramírez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 981  |
| Mort | Abans de 1024 |
| Altres | |
| Títol | Infant de Lleó |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Cristina Vermúdez |
| Fills | Ordoño Ordóñez, Doña Palla, Aldonza Ordoñez (en)  |
| Pares | Ramir III de Lleó i Sança Gómez |
Ordoño Ramírez, dit el Cec (c. 981–abans de 1024) va ser fill del rei de Lleó Ramir III i de la reina Sança Gómez. Era net de Sanç I de Lleó i de la reina Teresa Ansúrez, i per via materna de Gómez Díaz, comte de Saldaña i membre del llinatge dels Banu Gómez, i la comtessa Muniadona Fernández.
Figura en la documentació des de 1014 fins a 1017 com a rubricant de dos documents del rei Alfons V de Lleó. La seva vida transcorre a Astúries. Segons la medievalista Margarita Torres, els enfrontaments entre el rei Beremund II de Lleó i els Banu Gómez van poder deure's a la defensa d'aquests últims dels millors drets al tron de l'infant Ordoño, nebot del nou cap d'aquesta poderosa estirp, García Gómez, successor del seu pare Gómez Díaz, comte de Saldaña.[1]
Va contreure matrimoni al voltant de l'any després de 1000 i abans de 1016 amb la infanta Cristina Bermúdez,[2] filla de Beremund II de Lleó i la reina Velasquita Ramírez. D'aquest matrimoni, probablement propiciat per la reina Velasquita i per la reina vídua Teresa Ansúrez, ambdues recloses al Monestir de San Pelayo d'Oviedo,[1] descendeix el més important llinatge d'Astúries del segle xi. Els fills documentats dels infants Ordoño i Cristina van ser:[2]
- Alfons Ordóñez (abans de 1016-1057).[3] Es va casar amb Fronilde de qui va tenir a Cristina i a Enderquina Alfonso. Està enterrat en el monestir de Cornellana que va fundar la seva mare. Va estar en la cort dels seus cosins Ferran I i Sança de Lleó els qui en 1047 li van nomenar comte.[1] En 1057 va morir en combat quan el rei Ferran I assetjava la ciutat portuguesa de Lamego que estava en mans dels musulmans —derrotats pels exèrcits cristians el 29 de novembre de 1057—.[4]
- Aldonça Ordóñez (m. després de 1056). Esposa del comte Pelayo Froilaz, anomenat el Diaca, fill del comte Fruela Jiménez i nebot de Piniolo Jiménez, fundador del monestir de Corias.[5] Van tenir vuit fills, tots documentats. Va rebre sepultura al monestir de Santa María de Villanueva de Teberga És ascendent directa del cèlebre comte Suero Bermúdez i del seu germà el comte Gutierre Bermúdez.[2]
- Ordoni Ordóñez (m. després de 1073).[6] Important personatge, va rebre l'ofici d'alferes reial al voltant de 1042. El rei de Lleó Ferran I li va encomanar el govern de Palenzuela, on va fixar la seva residència i van quedar vinculats els fills que va tenir amb Enderquina, especialment el comte García Ordóñez.[7][8] Una altra filla, Teresa Ordóñez, va casar amb Álvar Díaz de Oca que els seus descendents van ser, entre altres, els comtes de Noreña i Gontrodo Pérez,[7]amant del rei Alfons VII de Lleó i mare de la reina Urraca l'Asturiana. L'últim esment en la documentació medieval del comte Ordoño va ser el 3 de desembre de 1072 juntament amb el seu fill el comte García Ordóñez.
- Pelaia Palla Ordóñez, dita doña Palla en a la documentació, esposa del magnat Bermudo Armentáriz, tots dos fundadors de l'església de Santa María d'Otur.[5]
La descendència dels infants Ordoni i Cristina és esmentada per Rodrigo Jiménez de Rada en la seva crònica del rei Beremund II: «...de Velasquita va tenir a la infanta Cristina; aquesta Cristina va tenir d'Ordoni el Cec, fill del rei Ramir, a Alfons, Ordoño, la comtessa Pelaia i Aldonça», informació que coincideix amb la documentació asturiana de diversos monestirs, incloent el de Cornellana i el de Corias, així com en la Catedral de San Salvador d'Oviedo.[6]
Hauria mort entre l'any 1017, any de la seva última aparició en la documentació, i abans del 31 de març 1024, data en què Cristina, declarant-se vídua, fa una donació per a la fundació del monestir de Cornellana.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Torres Sevilla-Quiñones de León, 1999, p. 95.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Calleja Puerta, 2001, p. 117.
- ↑ Sánchez Candeira, 1950, p. 487–488.
- ↑ Sánchez Candeira, 1950, p. 456, n. 13 y 14, y 488.
- ↑ 5,0 5,1 Torres Sevilla-Quiñones de León, 1999, p. 101.
- ↑ 6,0 6,1 Torres Sevilla-Quiñones de León, 1999, p. 97.
- ↑ 7,0 7,1 Calleja Puerta, 2001, p. 114.
- ↑ Torres Sevilla-Quiñones de León, 1999, p. 100.
- ↑ Calleja Puerta, 2001, p. 44.
Bibliografia[modifica]
- Calleja Puert, Miguel. El conde Suero Vermúdez, su parentela y su entorno social: La aristocracia asturleonesa en los siglos XI y XII. KRK Ediciones, 2001. ISBN 84-95401-68-1.
- Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia. Linajes nobiliarios de León y Castilla: Siglos IX-XIII. Salamanca: Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 1999. ISBN 84-7846-781-5.
- Sánchez Candeira, Alfonso «La reina Velasquita de León y su descendencia». Hispania. Revista española de Historia. C.S.I.C. [Madrid], 40, 1950, p. 449-505. ISSN: 0018-2141.