Osbornita
 Osbornita | |
|---|---|
.png)  | |
| Fórmula química | TiN |
| Epònim | George Osborne (en)  |
| Localitat tipus | Meteorit de Bustee, Gorakhpur, Uttar Pradesh, Índia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.10 |
| Dana | 1.1.19.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
| Grup espacial | Grup espacial 225 |
| Duresa | 8,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1870 |
| Símbol | Obn |
| Referències | [1] |
L'osbornita és un mineral de la classe dels elements natius. S'anomena així per George Osborn, el qual va cedir el meteorit en el qual es va trobar el mineral. Va ser descoberta l'any 1870.[1]
Classificació[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'osbornita pertany a «01.BC.15 - Nitrurs» juntament amb els següents minerals: la roaldita, el siderazot, el nitrur de gal·li i la carlsbergita. Segons la classificació de Dana es troba al grup 1.1.19.1.[1]
Característiques[modifica]
L'osbornita és un mineral de fórmula química TiN. La seva duresa a l'escala de Mohs és 8,5.[1] De color groc daurat.[2]
Formació i jaciments[modifica]
Es troba encastada en oldmanita en meteorits condrictis, així com en inclusions sòlides en corindó; també en materials detrítics meteoritzats en bretxes de xemeneia cimentades per ciment ultramàfic alcalí. També com a material sintètic; en aquest cas és àmpliament utilitzat en recobriments daurats en ceràmica. S'ha descrit en Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia, a l'Amèrica del Nord i a l'Antàrtida.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osbornita |
Bibliografia[modifica]
- Story-Maskelyne (1870), Royal Society of London, Phil. Trans.: 198.
- Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 124.
- Mineralogical Magazine: 26: 36-44.
- Khodakovsky, I.L. and Petaev, M.I. (1981) Thermodinamicheskie svoict va I usloviya obrazovaniya osbornita, sinoita i karlsbergita v meteoritakh. Geokhimiya: 3: 329-340.
- Journal of Applied Crystallography (1996): 471.
- Li, X.J., Kobayashi, T., and Sekine, T. (2004) Stability of TiN and fast synthesis of rutile from TiN and CuO by shock compression. Solid State Communications: 130: 79-82.