Otamatone
 Versions d'otamatone a un aparador.  | |
| Tipus | instrument musical de joguina, Instrument musical electrònic i Sintetitzador analògic |
|---|---|
| Constructor | Maywa Denki (en)  |
| Data | 2009 |
| Epònim | capgròs i to |
| Originari de | Japó |
Otamatone és el nom d'un instrument de música electrònica desenvolupat al Japó per la societat Cube Works amb Maywa Denki,[1] un grup d'artistes format pels germans Masamichi i Nobumichi Tosa.[2]
Descripció i funcionament[modifica]
L'otamatone és una joguina sonora que té el cos forma de corxera, amb una «boca» sobre el cap de la nota musical. Per tocar música, cal utilitzar les dues mans: una mà sosté i estreny el «cap», l'altra controla el to de la nota fent lliscar el dit en tota la longitud d'una barra que actua com el diapasó d'un violí; una posició més elevada sobre el diapasó produeix un to més greu.[3] La variació de la pressió sobre el cap (obrint i tancant la «boca» de l'instrument) crea un efecte de wah-wah, i sacsejant el «coll» (modificant lleugerament la pressió sobre el «cap») crea un efecte de vibrato. Els botons a la part posterior del «cap» permeten canviar el to de les notes, apagar i encendre l'otamatone, o regular el volum.[4]
El so[modifica]
El so produït per aquest instrument es pot comparar amb el so d'un theremin,[5] d'un sintetitzador, o d'un Jinghu. El seu so li ha valgut a l'otamatone el haver estat qualificat com:
| « | L'instrument més irritant del planeta.[6] | » |
Models[modifica]
L'otamatone ha fabricat en diferents versions:[7]
- Model original.
- Model Wahha, amb dents.
- Model Deluxe, amb una presa d'auriculars.
- Model Mini.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Anthony Dunne; Fiona Raby Speculative Everything: Design, Fiction, and Social Dreaming. MIT Press, 22 novembre 2013, p. 25–. ISBN 978-0-262-01984-2.
- ↑ «Maywa Denki». Arxivat de l'original el 25 de juliol 2018. [Consulta: 21 maig 2014].
- ↑ Sarah M. Schlachetzki. Fusing Lab and Gallery: Device Art in Japan and International Nano Art. transcript Verlag, març 2014, p. 35–. ISBN 978-3-8394-2026-3.
- ↑ «Otamatone shop». Arxivat de l'original el 27 de novembre 2020. [Consulta: 24 maig 2014].
- ↑ «About Otamatone». Arxivat de l'original el 23 de gener 2017. [Consulta: 24 maig 2014].
- ↑ PoulpyBlast, « Otamatone, cet instrument du diable », Musique hors jeux vidéo, sur PoulpyBlog, 3 febrer 2014
- ↑ «otamatone.com». Arxivat de l'original el 2016-12-27. [Consulta: 27 desembre 2016].