Otto Haupt
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 març 1887 Würzburg (Alemanya) |
| Mort | 10 novembre 1988 (101 anys) Bad Soden am Taunus (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Breslau (1912–1913) Universitat de Múnic (1911–1912) Universitat de Würzburg (1906–1910) |
| Tesi acadèmica | Untersuchungen über Oszillationstheoreme (1911 ) |
| Director de tesi | Emil Hilb i Georg Rost |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1921–1953) Universitat de Rostock (1920–1921) Institut Tecnològic de Karlsruhe (1913–1920) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Heinz Bauer, Kerim Erim, Elmar Thoma, Elmar Thoma i Friedrich Kaulbach |
| Família | |
| Cònjuge | Edith Hughes |
Premis
| |
Otto Haupt (Würzburg, 5 de març de 1887 - Bad Soden am Taunus, 10 de novembre de 1988) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra[modifica]
Haupt va fer els estudis secundaris al institut reial de Würzburg, però com que els estudis li semblaven massa memorístics, es va posar a estudiar pel seu compte llibres de matemàtiques que li semblaven més estimulants. El 1906 va començar els seus estudis de física i matemàtiques a la universitat de Würzburg, on va rebre la influència, sobre tot, d'Emil Hilb. Després d'obtenir el doctorat (1910), va fer ampliació d'estudis a la universitat de Múnic i a la de Breslau.
El 1913 va rebre una invitació d'Adolf Krazer per incorporar-se a la universitat de Karlsruhe que no va desaprofitar. En aquesta universitat va obtenir ràpidament l'habilitació docent i va fer grans amistats entre les quals la de Fritz Noether. Però la Primera Guerra Mundial va estroncar aquesta bona época. Va ser mobilitzat i va contraure unes quantes malalties malgrat estar vacunat: tifus, icterícia i disenteria. El 1919 va ser llicenciat i va tornar al seu lloc a Karlsruhe.
Però el 1921 va obtenir la càtedra de matemàtiques de la universitat d'Erlangen, càrrec que va exercir fins a la seva jubilació el 1953.[1] Quan ja tenia una edat molt avançada, se'n va anar a viure a una casa de retir a Bad Soden (a la vora de Frankfurt), on va morir amb 101 anys.
Durant l'època nazi, va aconseguir que sobrevisquis la seva dona, que era d'ascendència jueva, amagant-la amb astúcia i una mica de sort. Altres parents polítics seus van acabar morint a camps d'extermini.
Com matemàtic, Haupt és bàsicament un geòmetra. La majoria dels més de 170 articles que va publicar fan referència als ordres geomètrics.[2] Els seus llibres més importants són una introducció a l'àlgebra (dos volums, 1929),[3] un tractat de càlcul diferencial i integral (tres volums, 1938, reeditat nombroses vegades)[4] i una obra sobre els ordres geomètrics (1967).
Referències[modifica]
- ↑ Fritsch, 2004, p. 414.
- ↑ Jacobs, 1987, p. 50-51.
- ↑ Mac Lane, 2005, p. 33-34.
- ↑ Bauer, 1989, p. 3.
Bibliografia[modifica]
- Barner, M.; Flohr, F. «Otto Haupt zum 100. Geburtstag» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 89, Num. 2, 1987, pàg. 61-80. ISSN: 0012-0456.
- Bauer, Heinz «Otto Haupt — Zum 100. Geburtstag» (en alemany). Aequationes mathematicae, Vol. 32, Num. 1, 1987, pàg. 1-5. DOI: 10.1007/BF02311293. ISSN: 0001-9054.
- Bauer, Heinz «Otto Haupt 5.3.1887-10.11.1988» (en alemany). Jarbuch der Bayerische Akademie der Wissenschaften, 1989. ISSN: 0001-9054.
- Bauer, Heinz «Otto Haupt. Zu Person and Werk» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 92, Num. 4, 1990, pàg. 169-181. ISSN: 0012-0456.
- Fritsch, Rudolf. «Karl Ceorg Christian von Staudt - Mathematische und biogarphische notizen». A: Rudolf Seising, Menso Folkerts, Ulf Hashagen (eds.). Form, Zahl, Ordnung (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2004, p. 381-414. ISBN 3-515-08525-4.
- Jacobs, Konrad «Otto Haupt: Centenarian mathematician» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 9, Num. 4, 1987, pàg. 50-51. DOI: 10.1007/BF03023732. ISSN: 0343-6993.
- Mac Lane, Saunders. A Mathematical Autobiography (en anglès). A K Peters, 2005. ISBN 1-56881-150-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Haupt |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Otto Haupt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.