Oxicalcioromeïta

Oxicalcioromeïta
Fórmula química	Ca₂Sb₂O₇
Epònim	oxigen, romeita i calci
Localitat tipus	Mina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Alps Apuans, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 10,3042(7) Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacial	fd3m
Color	marró vermellós
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	groc clar
Densitat	5,393 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 1,950
Impureses comunes	Fe(II), Sb(III), Na, F, Ti, V
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-022
Any d'aprovació	2012
Símbol	Ocr
Referències

L'oxicalcioromeïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la romeïta. Rep el nom de la seva relació amb la romeïta.

Característiques

L'oxicalcioromeïta és un òxid de fórmula química Ca₂Sb₂O₇, un dels minerals més senzills de calci-antimoni. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012. Cristal·litza en el sistema isomètric. És el mineral anàleg amb calci de la cuproromeïta i l'oxiplumboromeïta.

Formació i jaciments

Es va originar a partir de fluids hidrotèrmics relacionats amb el metamorfisme alpí de les facies greenschist. Va ser descoberta a la mina Buca della Vena, a Ponte Stazzemese, a la província de Lucca (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita a Àustria, Portugal, Suècia i Suïssa.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oxicalcioromeïta