Pablo Echarri (Avellaneda, 21 de setembre de 1969)[1] és un actor i productor argentí. Va destacar interpretant José de San Martín a la pel·lícula Belgrano.[2]
Als 18 anys, Pablo va començar a estudiar teatre amb Lito Cruz i va descobrir que la seva vocació era ser actor. Va estar vivint cinc anys al Brasil i després va tornar per fer una telenovel·la. Segons ell, era el moment d'intentar mostrar-li a la seva família que això era el que ell volia fer. Va fer un càsting per a la telenovel·la Amigos son los Amigos, però malgrat haver estat seleccionat, no va obtenir el paper. En 1993, va ser anomenat per a treballar a Sólo para parejas on va actuar amb Victoria Onetto i Emiliano Kaczka. El 1995, co-protagonitzà Inconquistable corazón, on va compartir pantalla amb actors de la talla de Paola Krum i Pablo Rago. El 1996 va treballar a Por siempre mujercitas, on interpretava a un personatge que barallava amb el seu propi pare per l'amor d'una dona.
Corria 1997 quan Echarri va ser convidat a participar en alguns episodis de la tira infantil Chiquititas i una porta més gran se li va obrir quan va ser anomenat per a protagonitzar al costat d'Andrea del Boca en la telenovel·la Mía, sólo mía. Aquest mateix any va ser convocat per Rodolfo Bebán per a filmar el thriller televisiu El signo al costat de Carolina Papaleo. També va filmar El desvío al costat de Nancy Dupláa, Gastón Pauls i Federico D'Elía. El 1999, Echarri va tornar al cinema protagonitzant la pel·lícula Alma mía al costat de l'actriu Araceli González. També va filmar Héroes y demonios amb Federico D'Elia i Sólo gente on va treballar amb Lito Cruz. Després va treballar al teatre a Puck, sueño de una noche de verano amb Paola Krum. La obra fou presentada a La trastienda i va comptar amb música original de Luis Alberto Spinetta.
El 1999 coprotagonitzà Plata quemada amb Leonardo Sbaraglia i Héctor Alterio. El 2000, protagonitzà la telenovel·la Los buscas de siempre amb Nancy Dupláa. Aquesta interpretació li va valer a Echarri el seu primer Premi Martín Fierro, com a Millor Actor de telenovel·la.[3] El 2001 participà en el cicle d'unitaris Tiempo final produïts per Telefe. El 2002 protagonitza Apasionados amb Nancy Dupláa i el 2003 Echarri protagonitza la telenovel·la argentina Resistiré, amb Celeste Cid. El capítol final va ser projectat en el teatre Gran Rex enfront de més de 3.500 persones que van acudir per a presenciar el final. Durant 2004, la telenovel·la Resistiré va obtenir el major reconeixement de l'Asociación de Periodistas de la Televisión y la Radiofonía Argentinas (APTRA), quan va ser premiada amb nou estatuetes entre les quals es van trobar el Martín Fierro a la millor telenovel·la i el Martín Fierro d'Or, premi màxim lliurat per aquesta associació. L'any 2004, Echarri va filmar la pel·lícula Peligrosa obsesión amb Mariano Martínez.
El 2005 va protagonitzar la pel·lícula El método, un film basat en la competència d'un grup de persones que aspiren pel mateix lloc laboral i el que fan per arribar a obtenir-lo. Aquesta vegada, Pablo Echarri va compartir novament la pantalla amb l'actor espanyol Eduardo Noriega. El 2006 va tornar a la televisió a l'Argentina amb la telenovel·la (del grup Telefe-Contenidos) Montecristo, amb Paola Krum. Durant 2007 la telenovel·la Montecristo va ser premiada amb set estatuetes de la APTRA, com a millor telenovel·la i Martín Fierro d'Or, entre altres. Pablo Echarri va rebre el premi al millor actor de telenovel·la de 2006. Aquest mateix any interpreta Huguito, captiu en temps de la dictadura Mansión Seré a la pel·lícula Crónica de una fuga. Protagonitzà en teatre l'obra The Pillowman, entre 2007 i 2008. També va participar en el cinquè i últim capítol de Todos contra Juan el 2008 interpretant-se a si mateix, igual que en primer capítol de Todos contra Juan 2 el 2010. El 2009 va protagonitzar Las viudas de los jueves i Cuestión de principios, i l'any següent interpreta al general San Martín al telefilm, Belgrano. El 2011 torna a la televisió argentina amb la telenovel·la El elegido (de la productora El Árbol), on va debutar com a productor amb Martín Seefeld.[4] Torna al teatre el 2012, com a protagonista d' El hijo de puta del sombrero, amb Florencia Peña, el 2013 protagonitza per segon any consecutiu l'obra, però aquesta vegada al costat de la seva dona Nancy Dupláa. El 2014 protagonitza al costat de Leticia Bredice i Mónica Antonópulos, Arrebato, i el 2015 Papeles en el viento, amb Diego Torres, Diego Peretti i Pablo Rago. El 2019 va interpretar la pel·lícula "El silencio del cazador" que va participar al Festival de Mar del Plata i va ser dirigida per Martín de Salvo.[5]
Treballs teatrals[modifica]
| Any
|
Pel·lícula
|
Personatge
|
| 1999
|
Puck, sueño de una noche de verano
|
|
| 2008-2009
|
El hombre almohada
|
|
| 2011-2012
|
El hijo de puta del sombrero
|
|
Premis i nominacions[modifica]
- Premis Goya
- Premis Cóndor de Plata
- Premis Martín Fierro
- Premi Iguana Dorada - Festival de Cine de Guayaquil
Enllaços externs[modifica]
Canal 9
Telefe
TV Publica
El Trece
América TV
Netflix
Pablo Echarri a Internet Movie Database (anglès)
