Paco Mollá
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r març 1902  |
| Mort | 22 desembre 1989 (87 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
| Gènere | Poesia |
Francisco Mollá Montesinos, més conegut com a Paco Mollá, (Petrer, Vinalopó Mitjà; 1 de març de 1902-22 de desembre de 1989) va ser un poeta valencià.[1]
Biografia[modifica]
Francisco Mollá Montesinos va nàixer a Petrer l'1 de març de 1902, fill de Francisco l'Hereu i Magdalena, un matrimoni humil que vivia en el número 16 del carrer Agost.[2]
El 1908, la família va emigrar al Brasil, per treballar a la zona de cafetars de São Paulo, on tampoc no va assistir a cap escola, però va aprendre a llegir i escriure malgrat el dur treball en la hisenda.[2]
La lectura dels poetes portuguesos João de Deus Ramos, Antero de Quental i Teixeira de Pascoaes, juntament amb clàssics espanyols com a Fra Luis de León, a la meitat d'una naturalesa feraç, van inspirar els seus primers poemes. Però complerts els dihuit anys, la família va decidir tornar al seu lloc d'origen i Paco va deixar allí enterrades dues germanes, Cecilia i Magdalena, a més de deixar enrere el seu primer amor idealitzat, la bella Jandira. Instal·lats en el número 3 del carrer del carrer Major, de nou al poble que li va veure néixer per a orgull dels seus habitants, va aprendre l'ofici de muntador mecànic a la fàbrica de calçats de Rodolfo Guarinos, a Elda.[2]
Va realitzar el servei militar a València i, per fi, el 1929 va contraure matrimoni amb Justa Beltrán Tortosa,amb qui no va tindre fills. En iniciar-se la contesa civil, es va allistar com a voluntari en Sanitat, va ascendir a sergent i, posteriorment, a comissari polític en el front del Guadarrama. Va ser allí on va morir el seu germà Bonifacio i on va contraure una greu malaltia pulmonar, les seqüeles de la qual arrossegaria al llarg de tota la vida. També va anar a parar a la presó, a pesar del fet que mai es va provar la seua implicació en la crema i destrucció de la capella de Rabosa, i en el Reformatori d'Adults d'Alacant va tindre la seua escola poètica, en companyia de presos com Francisco Ferrándiz Alborz, José Capilla, Jorge Llopis i Miguel Hernández, sota la guia de Vicente Clavel, situació que va reactivar la seua profunda vena poètica. Traslladat a Carabanchel, va eixir de presó el 16 de setembre de 1946 i la seua estimada Justa va anar a reunir-se amb ell. El 1950 van tornar a la vall i es van instal·lar a Elda, on va començar a col·laborar en periòdics i revistes de la comarca, fins que per fi va poder tornar a Petrer.[2]
El 1967, va publicar els seus poemes en l'antologia titulada Cuando las yemas revientan al costat d'Enrique Amat, Gabriel García Romeu i el sacerdot Jesús Zaragoza, recopilador del volum. Al temps. van arribar Orto el 1975, Luz en la senda i Alma el 1980, Canciones del valle i Canciones del camino el 1988, així com Últimos poemas el 1991, publicat pòstumament. El poeta Paco Mollá va morir el 22 de desembre de 1989.[2]
L'Ajuntament de Petrer organitza anualment el Certamen de Poesia Paco Mollá.[3]
Publicacions[modifica]
- Cumbres (1950)
- Cuando las yemas revientan (1967)
- Orto (1975)
- Alma y otros poemas (1980)
- Luz en la senda: el alba incesante (1980)
- Canciones del Valle -mi tierra- (1988)
- Canciones del camino (1988)
- Últimos poemas (1991), pòstum.
Referències[modifica]
- ↑ Biografía del poeta en la web de la "Fundación Poeta Francisco Mollá Montesinos Arxivat 2010-06-23 a Wayback Machine."
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Paco Mollá, poeta de Petrer» (en castellà). Diari Información, 20-05-2016. [Consulta: 22 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Página del certamen». Arxivat de l'original el 16 de març de 2010. [Consulta: 4 abril 2010].