Palau Dou

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Dou
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Cellers i Azcona Modifica el valor a Wikidata
Construcció1818 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere Més Baix, 29 bis-31 bis i Sant Pere Mitjà, 16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.38721°N,2.17741°E / 41.38721; 2.17741
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41222 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona1280 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantEscola Cervantes Modifica el valor a Wikidata

El Palau Dou és un edifici situat entre els carrers de Sant Pere Més Baix i Mitjà de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2] Actualment allotja l'Escola Cervantes.

Història[modifica]

Segons la documentació notarial, el jurista Jacint de Dou i Sacalm[3] tenia una propietat en aquest indret (núm. 31).[4] El 1776, el seu net Ignasi de Dou i de Bassols (1730-1802), també jurista,[5][6] va adquirir la casa veïna del carrer de Sant Pere més Baix al ciutadà honrat Josep Brichfeus i Massiques, resident a Castellterçol, que tenia una altra al costat.[4][7]

El 1789, Ignasi de Dou va demanar permís per a enderrocar i reconstruir unes cases al carrer de Sant Pere Mitjà.[8][9] Casat amb Gaietana de Taiadella (o Talladella) i de Crosses,[10] Ignasi de Dou fou succeït pel seu fill Gaietà de Dou i de Taiadella (1778-1821),[11] que el 1806 va demanar permís per a reformar la façana del carrer de Sant Pere Mitjà, segons el projecte del mestre de cases Francesc Amill i Pujol.[12]

Per encàrrec seu, l'arquitecte lleidatà Antoni Cellers i Azcona va construir-hi entre 1818 i 1819[13] un palau neoclàssic, tot aprofitant la façana i la primera crugia de les edificacions existents al carrer de Sant Pere Més Baix.[14] El 1864, el seu fill Joaquim Maria de Dou i de Siscar (1813-1866)[15] va encarregar al mestre d'obres Francesc Batlle i Felip la construcció d'un terrat sobre la teulada existent al núm. 31.[16] Casat amb la seva cosina Maria Rosa de Moner i de Siscar (1825-1869),[17] fou succeït per la filla única del matrimoni, Gertrudis de Dou i de Moner (1844-1924),[18][19] casada amb Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (1839-1904), que el 1880 rebé el títol de marquès de Dou de mans del papa Lleó XIII.[20]

Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció[modifica]

Es tracta d'un conjunt format per dues edificacions de diferents èpoques unificades al segle xix.[2] El primer (núm. 29 bis) és una construcció dels segles xvii i xviii, que inclou vestigis gòtics, segurament del segle xv, com a finestra coronella tapiada del primer pis, entre una finestra i un balcó barrocs i, potser, el portal d'arc adovellat dels baixos. A més de les obertures, s'obren al parament de carreus irregulars de la façana un portal rectangular als baixos i dos balcons petits de pedra amb motllures al segon pis, sota una tortugada que feia de cornisa (actualment desapareguts).[14] El segon (núm. 31) presenta exteriorment una façana de carreus rejuntats pròpia del segle xviii, amb balcons de llosana ceràmica i emmarcament de pedra.[2][14]

Malauradament, la instal·lació a l'edifici de l'Escola Cervantes, i sobretot una reforma recent (1988-1993), obra de l'arquitecte Juan Antonio Zaragoza,[2] han desfigurat notablement tant els interiors com la façana principal, de la qual només en queden els baixos i el primer pis.[21] Les dues plantes de construcció recent tenen finestres quadrades sense cap decoració, però respectant els eixos verticals, i el parament contrasta amb la part inferior pel revestiment llis i de color granat.[2] L'accés actual es fa per una obertura arquitravada amb llinda metàl·lica, i la porta original d'arc escarser adjacent ha estat anul·lada al convertir-la en finestral.[2]

El palau és de planta rectangular i està organitzat al volant d'un pati central amb galeries d'arcs de mig punt i columnes i pilastres toscanes, de cert regust mallorquí.[2][14] Són destacables les bases d'aquestes columnes, que presenten un pedestal atípic amb unes fites de pedra a cada cantonada, possiblement per evitar cops dels carruatges.[2] Es té notícia de la sala del piano, la rodona, la vermella, la del tocador, la biblioteca, els mobles d'estil imperi i els tapissos del Zodíac, a més del jardí, amb un sortidor i estàtues d'Adam i Eva.[14] L'espai de l'antic jardí elevat està ocupat pel pati de joc de l'escola.[2]

  • Façana del palau el 1955, abans de la remodelació actual
    Façana del palau el 1955, abans de la remodelació actual
  • Pati del palau el 1955
    Pati del palau el 1955
  • Antiga porta principal d'arc escarser, convertida en finestra
    Antiga porta principal d'arc escarser, convertida en finestra

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Palau Dou (Grup Escolar Cervantes)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Palau Dou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ Morales Roca, Francisco José. «Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas y Vicent, tomo II» p. 43.
  4. ↑ 4,0 4,1 AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 2-6-1776.
  5. ↑ «Ignasi Antoni de DOU y de BASSOLS». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ «Palau Dou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Josep Brichfeus i Massigues. Ciutadà Honrat. Sant Pere Més Baix. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-10/1776-24. AHCB, 06-03-1776.
  8. ↑ «Ignacio de Dou. Sant Pere Mitjà. Cases. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-058. AHCB, 22-03-1789.
  9. ↑ Molet Petit, 2019, p. 72.
  10. ↑ «Gaietana de TALLADELLA y de CROSSES». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ «Gaietà de DOU y de TALLADELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. ↑ «Gaietà de Dou. Sant Pere Mitjà. Casa. Reedificar part de l'edifici i modificar algunes finestres i balcons». C.XIV Obreria C-100/1806-066. AHCB, 01-05-1806.
  13. ↑ «Gaietà de Dou. Sant Pere Més Baix. Casa. Eixamplar el portal». C.XIV Obreria C-113/1819-047. AHCB, 17-06-1819.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Hernández-Cros, Josep Emili. Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, 1987, p. 433-434. 
  15. ↑ «Joaquim María de DOU y de SISCARN». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. ↑ «Joaquim Maria Dou. Sant Pere més baix 31. Reformes». Q127 Foment 146 bis C. AMCB, 16-03-1864.
  17. ↑ «María Rosa de MONER y de SISCAR». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. ↑ «Gertrudis de DOU y de MONER». geneanet. Martín Rodríguez.
  19. ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 681. 
  20. ↑ «Lluis Ferràn de ALOS y de MARTIN». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 58. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Dou
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Dou&oldid=33568220»