Palmira Domènech Ayats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPalmira Domènech Ayats
Biografia
Naixement23 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 2016 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeducadora social, activista política Modifica el valor a Wikidata

Palmira Domènech Ayats (Vic, 23 d'agost de 1933 - Barcelona, 28 de febrer de 2016) fou una educadora social, activista política i veïnal catalana.[1]

Biografia[modifica]

Palmira Domènech es va graduar el 1960 a l'Escola Universitària de Treball de Barcelona. En aquesta institució, va dur a terme diverses tasques en qualitat de docent. Va participar en l'organització de la Primera Escola d'Estiu d’Educadors Especialitzats el 1982. També va fer estudis d’Economia i Psiquiatria.[cal citació]

El seu àmbit d'actuació professional va desenvolupar-se en el camp sanitari, a l'Hospital Clínic i al de Sant Pau; en l'àmbit d'infància i joventut, a guarderies, diversos col·lectius, escoles i centres juvenils; i dins de l’atenció primària de serveis socials als ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Santa Perpètua de Mogoda, on va obtenir plaça de funcionària.[2]

Durant l'època franquista, en un context social de forta lluita antifeixista, va col·laborar amb les associacions de veïns, els sindicats i partits polítics clandestins, i amb el seu germà, Ramon Domènech, van ser els responsables de l'aparell central de propaganda del Partit Socialista Unificat de Catalunya entre 1963 i 1970.[3][4] Aquest fet va fer que passés uns anys a la llista negra, que li impedia treballar en institucions oficials i es va haver de guanyar la vida com a correctora en una editorial.[cal citació]

Al Prat de Llobregat, va dur a terme una tasca impulsora i dinamitzadora del centre juvenil de la Cooperativa Obrera de Viviendas «La Cope» entre 1969 i 1977. Va ser contractada com a assistenta social perquè fos la responsable del centre, que acabaria essent conegut com el Club de la Palmira.[5][6][7][8]

En els darrers anys de la seva vida encara es mantenia activa en l'associacionisme, la política i l'activisme en general: estava adherida a la Lliga per la Laïcitat,[9] era membre de l'Associació Catalunya-Líban,[10] va ser segona suplent (per Esquerra Unida i Alternativa) de la candidatura d'ICV-EA-EPM a les eleccions municipals de Barcelona del 2003[11] i era membre dels «iaioflautes» a Barcelona.[1]

Homenatges[modifica]

El consistori pratenc va inaugurar el 2019 el Centre Cívic Palmira Domènech per retre-li homenatge.[5] El març de 2023, va ser una de les personalitats destacades per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones.[12]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Palmira Domènech Ayats». Dones i feminismes. Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. Ajuntament de Barcelona, 01-03-2023. [Consulta: 15 abril 2023].
  2. «Resolución de 4 de febrero de 1987, del Ayuntamiento de Santa Perpetua de Mogoda, por la que se nombra funcionario de carrera en propiedad a doña Palmira Domenech Ayats en el cometido de Técnico Medio-Asistente Social» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 04-02-1987. [Consulta: 12 novembre 2019].
  3. Delgado, Manuel; Horta, Gerard; Padullés, Jofre. Lluites secretes: testimonis de la clandestinitat antifranquista. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 23 abril 2012, p. 19, 84, 101. ISBN 978-84-475-3559-0. 
  4. Batista, Antoni. Clandestins. Angle Editorial, octubre 2018. ISBN 978-84-17214-47-0. 
  5. 5,0 5,1 «Qui era la Palmira?». Centre Cívic Palmira Domènech. Ajuntament del Prat de Llobregat. [Consulta: 12 novembre 2019].
  6. Sanz, Manolita «Molt més que un club». El Prat. Ajuntament del Prat [El Prat de Llobregat], novembre 1994, pàg. 16.
  7. «Defunción de Palmira Doménech Ayats» (en castellà). COOPrat [El Prat de Llobregat], núm. 7, maig 2016, pàg. 1,6,8.
  8. «El nou Centre Cívic Palmira Domènech obre les seves portes». Planeta Prat. El Prat Ràdio, 19-03-2019. [Consulta: 20 novembre 2019].
  9. «Persones adherides». Lliga per la Laïcitat. [Consulta: 27 novembre 2019].
  10. «Los presos libaneses en cárceles de Israel, los presos olvidados» (en castellà). La Vanguardia (Vivir) [Barcelona], 27-04-1999, pàg. 15.
  11. «APROV. CANDIDATURES JUNTA ELECTORAL ZONA DE BARCELONA» (PDF). Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, núm. 102, 29-04-2003, pàg. 25 [Consulta: 11 agost 2023].
  12. «Biografies». Ciutat de Dones. Ajuntament de Barcelona, març 2023. Arxivat de l'original el 2023-03-25. [Consulta: 15 abril 2023].