Paolo Benanti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaolo Benanti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juliol 1973 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióKennedy Institute of Ethics (en) Tradueix
Pontifícia Universitat Gregoriana (–2012) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósTercer Orde Regular de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpaolobenanti.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): paolobenanti Modifica el valor a Wikidata

Paolo Benanti (Roma, 20 de juliol de 1973) és un prevere, teòleg i acadèmic italià del Tercer Ordre Regular de Sant Francesc. És professor a la Pontifícia Universitat Gregoriana i assessor del Papa Francesc en temes d'intel·ligència artificial i ètica tecnològica.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Roma el 20 de juliol de 1973, fill de l'enginyer Angelo Benanti i de la professora Andreina Albani. El 1986 la seva família es va traslladar a Frascati.

Formació[modifica]

Després d'haver madurat la seva vocació, l'any 1999 va abandonar la universitat i va ingressar al Tercer Ordre Regular de Sant Francesc, al convent de Massa Martana, on va passar l'any de prova i el noviciat. El 16 de setembre de 2001 vesteix l'hàbit franciscà. Va ser ordenat sacerdot el 23 de maig de 2009. Va exercir com a primer conseller general i fiscal general de l'Ordre per al sexenni 2013-2019.[2] En els seus estudis de batxillerat en teologia a l'Institut Teològic d'Assís (2001-2006) va tenir com a professor al moralista Giovanni Cappelli.

A la Pontifícia Universitat Gregoriana va obtenir la llicència el 2008 i el doctorat en teologia moral el 2012. La seva tesi doctoral tituladaThe Cyborg. Corpo e corporeità nell'epoca del postumano, (Els cyborgs, Cos i corporalitat en l'era posthumana) va guanyar el Premi Belarmino - Vedovato com a millor tesi doctoral en ètica pública i social de 2012.[3]

El 2013 i 2014 va anar a estudiar a la Universitat de Georgetown (Washington) on va assistir als cursos de The Intensive Bioethics Course al Joseph P. and Rose F. Kennedy Institute of Ethics de la mateixa universitat.

Activitat[modifica]

Des de l'any 2008 treballa com a professor a la Pontifícia Universitat Gregoriana,[4] l'Institut Teològic d'Assís i al Col·legi Pontifici Leoni d'Anagni. A més dels cursos institucionals de moral sexual i bioètica, s'ocupa de temes de neuroètica, ètica de les tecnologies, intel·ligència artificial i intel·ligència posthumana.[4] A partir del 2015 intenta aplicar i desenvolupar un marc ètic per a les intel·ligències artificials desenvolupant els conceptes d'algorisme[5] i algocràcia.[6] A partir del 2020 en col·laboració amb Sebastiano Maffettone, filòsof polític, explora la dimensió vital, relacional, social i comunicativa, laboral i econòmica, vista com el resultat d'una interacció, amb implicacions ètiques complexes, entre els recursos que ofereix la realitat virtual i interactiva i l'existència social i individual. Aquest camí el porta al reconeixement de la creació d'una realitat híbrida, entre la utopia i la distopia, que pren el nom de paraferno.[7][8] Aquests conceptes s'estudien en profunditat a través d'una sèrie d'editorials signats conjuntament entre els dos autors publicats al Corriere della sera.[9][10][11][12][13][14]

L'1 de desembre de 2017 va ser inclòs al grup de treball d'Intel·ligència Artificial per ajudar l'Agència per a Itàlia Digital a preparar un primer informe de síntesi per identificar les possibles recomanacions que el govern italià, i l'administració pública en general, puguin adoptar en els propers anys. El 2018 el grup va publicar el llibre blanc L'Intelligenza Artificiale al servizio del cittadino: sfide e opportunità (La intel·ligència artificial al servei dels ciutadans: reptes i oportunitats)..[15][16]

El 28 de juny de 2018 Vincenzo Paglia el va nomenar membre corresponent de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida amb un mandat particular per al món de les intel·ligències artificials.[17] Entre 2017 i 2021 participa a un programa sobre vida digital a Rai 1,[18] presentat per Barbara Carfagna.

El 27 de desembre de 2018 fou seleccionat pel Ministeri de Desenvolupament Econòmic com a membre del grup de trenta experts[19] que desenvoluparan l'estratègia nacional sobre intel·ligència artificial i l'estratègia nacional sobre tecnologies basades en llibres de llibres compartits i blockchain.[20]

El febrer de 2019 va ser nomenat Ministre Provincial de la Província religiosa de Sant Francesc d'Assís del Tercer Orde Regular de Sant Francesc després d'una assemblea convocada a Assís.

El 4 de novembre de 2019 el Papa Francesc el nomena Conseller de la Penitenciaria Apostòlica[21] (el dicasteri més antic de la Cúria i el primer dels tribunals de la Cúria Romana).[22] L'11 de novembre de 2019 el Pontífex el nomena Consultor del Pontifici Consell per a la Cultura[23] el regent del qual és el cardenal Gianfranco Ravasi i que té com a objectiu "fomentar les relacions entre la Santa Seu i el món de la cultura, promovent especialment el diàleg amb les diferents cultures". del nostre temps, perquè la civilització de l'home estigui cada cop més oberta a l'Evangeli, i que els amants de la ciència, la literatura i les arts se sentin reconeguts per l'Església com a persones al servei del veritable, del bo i del bell».[24]

El 12 de febrer de 2021 va ser nomenat pel Papa Francesc com a membre ordinari de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida.[25]

Obres[modifica]

  • Human in the loop. Decisioni umane e intelligenze artificiali, Mondadori Università, Milano, 2022
  • La grande invenzione. Il linguaggio come tecnologia, dalle pitture rupestri al GPT-3, San Paolo, Cinisello Balsamo, 2021
  • Vedere l'alba dentro l'imbrunire. Scenari plausibili dopo il COVID-19, Castelvecchi, 2020
  • Ricordare troppo. Eccessi di memoria da Borges alle neuroscienze, Marietti, 2020
  • Digital Age. Teoria del cambio d'epoca. Persona, famiglia e società, San Paolo 2020
  • Oráculos: entre ética e governança dos algoritmos, Editora Unisinos, 2020
  • Se l’uomo non basta. Speranze e timori nell’uso della tecnologia contro il Covid-19, Castelvecchi, 2020.
  • Homo Faber. The Techno-Human condition, EDB, 2018.
  • Realtà sintetica. Dall'aspirina alla vita: come ricreare il mondo?, Castelvecchi, 2018.
  • Le macchine sapienti, Marietti, 2018.
  • Oracoli. Tra algoretica e algocrazia, Luca Sossela Editore, 2018.
  • Postumano, troppo postumano. Neurotecnologie e human enhancement, Castelvecchi, 2017.
  • L'hamburger di Frankenstein. La rivoluzione della carne sintetica, EDB, 2017.
  • Ti esti? Prima lezione di bioetica, Cittadella, 2016.
  • La condizione tecno-umana. Domande di senso nell’era della tecnologia, EDB, 2016.
  • Amerai!, Cittadella, 2014.
  • Massimo Reichlin – Paolo Benanti, Il doping della mente. Le sfide del potenziamento cognitivo farmacologico, Messaggero, 2014.
  • The Cyborg: corpo e corporeità nell’epoca del postumano, Cittadella, 2012.
  • Vivere il morire. Spunti per l’antropologia biomedica, Cittadella, 2009.

Referències[modifica]

  1. ↑ #author.fullName}. «The Pope’s AI adviser on ensuring algorithms respect human dignity» (en anglès americà). [Consulta: 6 setembre 2022].
  2. ↑ «Governo – francescanitor» (en italià). [Consulta: 6 setembre 2022].
  3. ↑ Cfr. Il premio Bellarmino - Vedovato della Pontificia Università Gregoriana Arxivat 2018-12-21 a Wayback Machine.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cfr. Pagina Docenti Pontificia Università Gregoriana.
  5. ↑ «algoretica - Parole nuove - Accademia della Crusca».
  6. ↑ Cfr. Il TEDx Roma 2018.
  7. ↑ Paolo Benanti e Sebastiano Maffettone. «Come sarà la vita nel «Paraferno»», 18-02-2022.
  8. ↑ «Paraferno in Vocabolario - Treccani».
  9. ↑ Paolo Benanti, Sebastiano Maffettone. «L’intelligenza artificiale e la frontiera dei princìpi», 17-05-2021.
  10. ↑ Paolo Benanti e Sebastiano Maffettone. «Gli effetti reali degli abusi virtuali», 30-01-2022.
  11. ↑ Paolo Benanti e Sebastiano Maffettone. «La medicina del computer? Un’opportunità (e un rischio)», 24-11-2021.
  12. ↑ Paolo Benanti, Sebastiano Maffettone. «Algoritmi e nuovi strumenti di partecipazione politica», 26-07-2021.
  13. ↑ Paolo Benanti e Sebastiano Maffettone. «Nuove armi: ora i droni decidono da soli se e quando uccidere», 16-06-2021.
  14. ↑ Paolo Benanti e Sebastiano Maffettone. «Adesso le vie del Signore passano dai social network», 22-09-2021.
  15. ↑ Cfr. Il libro bianco dell'AgId.
  16. ↑ Cfr. La presentazioen del Libro bianco.
  17. ↑ Cfr. Membri Pontificia Accademia per la Vita Arxivat 2018-06-26 a Wayback Machine.
  18. ↑ Cfr. Il Codice della vita e Ufficio stampa RAI.
  19. ↑ Cfr. Intelligenza artificiale - Selezionati gli esperti Arxivat 2018-12-27 a Wayback Machine.
  20. ↑ Cfr. Intelligenza artificiale - Membri del Gruppo di esperti Arxivat 2018-12-28 a Wayback Machine.
  21. ↑ «Rinunce e nomine».
  22. ↑ Andrea Gagliarducci. «Vaticano, un esperto di intelligenza artificiale consigliere della Penitenzieria».
  23. ↑ «Rinunce e nomine».
  24. ↑ «Papa Francesco: nuove nomine di membri e consultori del Pontificio Consiglio della Cultura | AgenSIR», 11-11-2019.
  25. ↑ «Rinunce e nomine».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paolo_Benanti&oldid=32982277»