Paranotothenia magellanica
.gif)  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Nototheniidae |
| Gènere | Paranotothenia |
| Espècie | Paranotothenia magellanica Forster, 1801 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Paranotothenia magellanica és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[2]
Descripció[modifica]
- Pot arribar a fer 38 cm de llargària màxima.
- És de color oliva grisenc al dors i groguenc al ventre.
- 3-6 espines i 28-31 radis tous a l'aleta dorsal i 22-25 radis tous a l'anal.
- Superfície dorsal del cap sense crestes prominents.
- Musell camús
- Mandíbula curta.
- La llargada de les aletes pelvianes és més curta que la de les aletes pectorals.
- La línia lateral superior conté entre 36 i 48 escates.[3][4][5][6]
Depredadors[modifica]
És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris)[7] i, a l'illa del Príncep Eduard, per l'ós marí subantàrtic (Arctocephalus tropicalis) i l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella).[8][9]
Hàbitat[modifica]
És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic i de clima temperat (43°S-78°S) que viu entre 0-255 m de fondària (normalment, entre 0-20).[3][10]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a l'oceà Antàrtic: la Patagònia argentina,[11] l'extrem meridional de Sud-amèrica,[12] el sud de Nova Zelanda i illes adjacents,[13][14][15] i les illes Malvines, Geòrgia del Sud, Òrcades del Sud, Shetland del Sud, del Príncep Eduard, Crozet, Kerguelen, Heard i Macquarie. És molt rar al mar de Ross.[3][16]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans i emprat com a aliment.[17][3]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
- ↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- ↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
- ↑ Pequeño, G., 1986. Comments on fishes from the Diego Ramirez Islands, Chile. Jap. J. Ichthyol. 32(4):440-442.
- ↑ Cherel, Y., H. Weimerskirch i C. Trouvé, 2000. Food and feeding ecology of the neritic-slope forager black-browed albatross and its relationships with commercial fisheries in Kerguelen waters. Mar. Ecol. Prog. Ser. 207:183-199.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
- ↑ Miller, R.G., 1993.
- ↑ Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
- ↑ Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.
- ↑ Ayling, Tony & Geoffrey Cox, 1982. Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand. William Collins Publishers Ltd, Auckland, Nova Zelanda. ISBN 0-00-216987-8
- ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
- ↑ Francis, M.P., 1996. Geographic distribution of marine reef fishes in the New Zealand region. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 30:35-55.
- ↑ Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.
- ↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
Enllaços externs[modifica]
- BioLib (anglès)
- AQUATAB
- Encyclopedia of Life (anglès)