Paratel·lurita
 Paratel·lurita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | TeO₂ |
| Epònim | tel·lurita i para- |
| Localitat tipus | |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.02 |
| Dana | 4.4.3.2 |
| Heys | 7.17.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,81Å; c = 7,61Å; |
| Grup espacial | space group P4₃2₁2 (en)  |
| Color | grisenc-blanc, groc clar, groc cremós |
| Duresa | 1 |
| Lluïssor | resinosa |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1960 |
| Símbol | Ptlr |
| Referències | [1] |
La paratel·lurita és mineral de la classe dels òxids que pertany al grup del rútil. El seu nom prové del prefix grec para- (proper) i la seva relació amb la tel·lurita.[1]
Característiques[modifica]
La paratel·lurita és diòxid de tel·luri, la seva fórmula química és TeO₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal habitualment en grans fins massius i més rarament en forma de cristalls prismàtics de fins a 3 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1. És el dimorf de la tel·lurita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paratel·lurita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koechlinita, russel·lita, koragoïta, tungstibita, tel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiotantalita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.
Formació i jaciments[modifica]
La paratel·lurita va ser descoberta simultàniament a la mina Santa Rosa, al municipi de Cananea i a la mina Moctezuma, al municipi de Moctezuma (Sonora, Mèxic), en aquesta última localitat en forma de vetes fines en tel·luri d'un dipòsit hidrotermal de Au-Te.[2] També ha estat descrita a Bèlgica, Espanya, els Estats Units, el Japó, Rússia i Xile.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: tel·lurita, tel·luri natiu, krennerita, rodalquilarita, emmonsita i anglesita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paratel·lurita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Paratellurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Paratellurite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 8 febrer 2018].