Parc del Mirador del Migdia

Infotaula de geografia físicaParc del Mirador del Migdia
Imatge
TipusParc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSants-Montjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPasseig del Migdia (Sants-Montjuïc) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 34″ N, 2° 09′ 06″ E / 41.359482°N,2.151752°E / 41.359482; 2.151752
Dades i xifres
Superfície8,73 ha Modifica el valor a Wikidata

El Parc del Mirador del Migdia està situat a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Va ser creat el 1992 amb un projecte de Beth Galí, Jaume Benavent i Andreu Arriola.

Descripció[modifica]

Interior del Parc

Es tracta d'una gran zona forestal situada a la vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Es troba entre el Castell de Montjuïc i l'Estadi Olímpic Lluís Companys, al costat del Cementiri del Sud-oest i el Fossar de la Pedrera, i inclou la zona del Sot del Migdia, una antiga pedrera reconvertida en espai per a concerts i esdeveniments esportius. La forta pendent del parc fa que els seus camins estiguin traçats en ziga-zaga, mentre que les zones verdes recreen el típic bosc mediterrani, tot i que en alguns punts presenta un aspecte més artificial, com el passeig de palmeres de la part superior. En aquest passeig es van plantar el 1999 els anomenats Arbres dels cònsols, un conjunt de 45 arbres representatius de diferents països plantats per 45 consols acreditats a Barcelona. A la zona coneguda com a Camí de l'Esparver es troben les restes del Castell del Port, un antic enclavament d'origen medieval del que tan sols resten unes poques pedres que van ser la base d'una torrassa. En aquest lloc es va col·locar el 1989 una placa commemorativa del Mil·lenari de Catalunya. El parc presenta unes magnífiques vistes del Port de Barcelona i El Prat de Llobregat, així com de la Mar Mediterrània.[1]

Vegetació[modifica]

Entre les espècies presents al parc es troben: el pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyoner (Pinus pinea), l'alzina (Quercus ilex), el xiprer (Cupressus sempervirens), l'olivera (Olea europaea), l'acàcia (Robinia pseudoacacia), l'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus), el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), el pollancre (Populus nigra "Italica"), la Tipuana (Tipuana tipu), l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), la ginesta (Spartium junceum), el baladre (Nerium oleander) i la palmera canària (Phoenix canariensis)[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gabancho, 2000, p. 120-121.
  2. «Parc del Mirador del Migdia». [Consulta: 8 octubre 2014].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc del Mirador del Migdia