Pare de la neu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgePare de la neu
Tipusentitat mitològica Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimAndreu, Pare de la Neu Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Dominineu Modifica el valor a Wikidata

El Pare de la neu és un personatge de la mitologia catalana, considerat com la causa de nevades des de la fi de novembre.[1]

A la Garrotxa se li diu "Andreu, Pare de la Neu".[2][3][4] El 30 de novembre a la festa de Sant Andreu[3] —en altres fonts pels volts del mes de febrer– organitza una gran festassa amb molts banquets, danses i xerinola a la qual són convidats una gran multitud d'éssers fantàstics d'una i altra banda dels Pirineus. Uns mesos abans, els seus servidors plomen grans quantitats d'oques, —segons Marcel Casellas i Navinés són gallines[5]— que són el principal component dels tiberis. Aquestes plomes cauen a terra i així és com queda tot nevat.[2]

«
Diu que al cel hi ha un personatge,
que és El Pare de la Neu,
que governa les nevades
i diuen que es diu Andreu.
»
Jaume Arnella i París[6]

Referències[modifica]

  1. Busquets i Molas, Esteve «El sant de la neu» (pdf). Catalunya Cristiana, 04-12-1988, pàg. 23.
  2. 2,0 2,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Barcelona: Salvat, 1984, p. 747. ISBN 8434536730 [Consulta: 23 abril 2019]. 
  3. 3,0 3,1 Casademont, Emili «Sagàs, el primer poble català». Diari de Girona, 29-11-2009.
  4. Sánchez, Manuel Martín. «Andreu». A: Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). Madrid: EDAF, 2002, p. 303. ISBN 9788441410534. 
  5. Casellas, Marcel. «L'aloja». Discmedi, 2016. [Consulta: 23 abril 2019]. «Qui la ballarà, l'Aloja? El Pare de la Neu plomant gallines?»
  6. Amrnella, Jaume «El Pare de la Neu». Vallesos, 4, 2012.