Pat Parker
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1944  Houston (Texas) |
| Mort | 17 juny 1989 (45 anys) Oakland (Califòrnia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de mama ) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afroamericà |
| Formació | Universitat Estatal de San Francisco Los Angeles City College |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, poetessa, activista pels drets de les dones |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Pat Parker (Houston, 20 de gener de 1944 - Oakland, 17 de juny de 1989) fou una poeta i activista afroamericana, lesbiana i feminista.[1]
Biografia[modifica]
Era la quarta filla de Marie Louise Anderson, treballadora domèstica, i Ernest Nathaniel Cooks, recautxhutador de pneumàtics.[2] Parker cresqué entre la classe obrera pobra de Third Ward, Houston, la part negra de la ciutat.
Quan tenia quatre anys la seua família es traslladà a Sunnyside, Houston.[3]
Deixà sa casa als dèsset anys i es va traslladar a Los Angeles, Califòrnia; es llicencià en la Universitat de la Ciutat de Los Angeles (1961-1963) i feu un postgrau en la Universitat Estatal de San Francisco.[4] Als 18 anys, el 20 de juny del 1962 es casà amb el dramaturg Ed Bullins i se n'anaren a San Francisco. Tenien molts problemes i s'intentaren separar fins a 8 vegades -explica en una entrevista, però el seu marit sempre la tornava a trobar. Se'n separà el 17 de gener de 1966. Va explicar que el seu exmarit era físicament violent i que li tenia "una por mortal"; tot i això, no va ser capaç d'explicar-ho a la seua família.[3]
Es va casar per segona vegada a Berkeley, amb l'escriptor Robert F. Parker, del qual es divorcià el 1966, ja amb consciència -explica- que el matrimoni no era per a ella.[4] Va treballar en llocs diversos per a mantenir els seus dos fills, Cassidy Brown i Anastasia Dunham-Parker: com a correctora de proves, cambrera, secretària i instructora d'escriptura creativa.
Retorna a Huston i decideix escriure una novel·la. Ja escrivia des de nena poesia quan era a l'escola secundària, i s'havia implicat en el periòdic de l'escola.
Activisme i poesia[modifica]
Parker s'identifica com a lesbiana a la fi dels anys 1960 i en una entrevista el 1975 amb Anita Cornwell, declara que "després de la meua primera relació amb una dona, vaig saber on anava."[3] Comença a implicar-se en la lluita pels drets civils, els drets de les dones i els moviments gais, i llig la seua poesia en alguns actes.
Parker fa el seu primer recital de poesia públic el 1963 a Oakland i el 1968 comença a llegir la seua poesia a grups de dones en llibreries de dones, cafés i trobades feministes.[4] Amb la poeta Judy Grahn i altres organitza una comunitat a l'entorn de la poesia lèsbica: "Era una cosa pionera ... Estàvem parlant amb dones sobre dones i, al mateix temps, deixant que les dones sabessen que les experiències que estaven tenint eren compartides per altres persones".
En 1972 publica el seu primer volum de poesia: Child of Myself.
S'implica en les Panteres Negres; el 1978-79 s'involucra amb Veus Diverses de Dones Negres, un grup de poetes i músiques en què era Linda Tillery i Mary Watkins & Gwen Avery.[5] El 1980 funda el Consell Revolucionari de les Dones Negres, i dona suport a la formació del Col·lectiu Dones de Premsa, a més d'implicar-se en l'activisme organitzat de gais i lesbianes.
De 1978 a 1987 treballa com a coordinadora mèdica al Centre Feminista de Salut de Dones d'Oakland.[4]
Judy Grahn, companya, poeta i amiga, identifica la poesia de Pat Parker com a part de la "continuació de la tradició negra de poesia radical".[6]
Cheryl Clarke, una altra poeta i col·lega, la identifica com la "veu líder" del món de la poesia lesbiana,[1] per a afrontar totes dues qüestions -ser negra i pertànyer a les comunitats de dones amb "la precarietat de ser no-blanc, no-mascle, no-heterosexual en una racista, misògina i homòfoba cultura imperial."[7] Clarke creu que Parker articula "una perspectiva negra-lesbiana d'amor entre dones i les circumstàncies que impedeixen la nostra intimitat i alliberament."[8]
Pat Parker i Audre Lorde es conegueren el 1969 i intercanviaren cartes i visites fins a la mort de Parker el 1989. La seua col·laboració inspirà, entre altres, la cantant lesbiana-feminista Nedra Johnson, la cançó de la qual "Where Will You Be?" es convertí en un himne feminista als Estats Units.[2]
Womanslaughter[modifica]
La germana major de Parker fou assassinada pel seu marit, i el poema autobiogràfic Womanslaughter (1978) està basat en aquest fet.
En el poema, Parker diu:[9]
- Her things were his
- including her life.
- (Les seues coses eren seues
- incloent la seua vida.)
El perpetrador fou condemnat per "womanslaughter" (homicidi), no assassinat; perquè
- Men cannot kill their wives. They passion them to death.
- (Els homes maten les seues dones. S'apassionen fins a la mort)
Fou sentenciat només a un any en un programa de llibertat condicional. Parker denuncià la sentència davant el Tribunal Internacional de Delictes contra Dones realitzat el 1976 a Brussel·les, jurant:[10]
- I will come to my sisters
- not dutiful,
- I will come strong.
- (Vindré a les meues germanes
- No obedient,
- Vindré forta.)
Mort[modifica]
Parker va morir el 1989 de càncer de mama a l'edat de 45 anys. Les comunitats feministes lesbianes estatunidenques van plorar la seua pèrdua. Es creà el Pat Parker Place (centre comunitari) a Chicago.
Tributs[modifica]
- El 1991 es creà la biblioteca Pat Parker/Vito Russo a Nova York en la seua memòria i la de l'escriptor i activista LGBT Vito Russo.[11]
- El premi de poesia Pat Parker atorgat cada any a un vers lliure, narrativa poètica o monòleg dramàtic a una poeta lesbiana negra, patrocinat per l'Associació Nacional d'Estudis de Dones.[12]
Treball[modifica]
- Where Will You Be? (lectura del text per la mateixa Pat Parker, registrat el 14 d'octubre del 1979)
Llibres[modifica]
- Child of Myself (1972) The Women's Press Collective
- Pit Stop (1973) The Women's Press Collective
- Womanslaughter (1978) Diana Press
- Movement in Black (1978) Crossing Press
- Jonestown & Other Madness (1989) Firebrand Books
- Movement in Black: The Collected Poetry of Pat Parker, 1961–1978 (includes work from Child of Myself and Pit Stop), foreword by Audre Lorde, introduction by Judy Grahn, Diana Press (Oakland, Califòrnia), 1978, expanded edition, introduction by Cheryl Clarke, Firebrand Books (Ithaca, Nova York), 1999.
- Also contributor to:
- Plexus
- Amazon Poetry
- I Never Told Anyone
- Home Girls
- This Bridge Called My Back: Writings by Radical Women of Color, edited by Cherríe Moraga and Gloria Anzaldúa, Women of Color Press, 1981
- altres antologies, revistes i periòdics
No-ficció[modifica]
- Unleashing Feminism: Critiquing Lesbian Sadomasochism in the Gai Nineties (1993) (amb Anna Livia Julian Brawn i Kathy Miriam)
Selecció d'antologies[modifica]
- Where Would I Be Without You? The Poetry of Pat Parker and Judy Grahn, 1976 Sound Recording Olivia Records
- Lesbian Concentrate Sound Recording 1977 Olivia Records
- Revolution: It's Not Neat or Pretty or Quick This Bridge Called My Back Cherríe Moraga and Gloria Anzaldúa, eds. Watertown, Massachusetts: Persephone Press, 1981.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Bereano, Nancy K. Movement in Black. Crossing Press, 1989. ISBN 0-89594-113-9.
- ↑ 2,0 2,1 Poeta de guerrero: Una Biografía de Audre Lorde, W. W. Norton & Compañía, 2004, ISBN 0-393-01954-3, pàgs. 66-167.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Pat Parker Black Lesbian Poet Activist Legend». www.amusejanetmason.com. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Parker, Pat. «Pat Parker» (en anglès). Pat Parker | Academy of American Poets, 22-04-2016. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ «Parker, Pat, 1944-1989 | Pacifica Radio Archives». www.pacificaradioarchives.org. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ Grahn, Judy «Perverse Politics: Lesbian Issues». Feminist Review nº 34, 1990.
- ↑ Revisión de Movimiento en Condiciones Negras (revista) Seis, Verano 1980, pàgs. 217-225.
- ↑ Clarke, Cheryl «Movement in Black. Conditions.». Conditions_(magazine), 1980.
- ↑ Pat Parker. «Lectura del poema Woman Slaughter» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ Russell, Diana E.H. «Report on the International Tribunal on Crimes against Women, Frontiers: A Journal of Women Studies,». Vol. 2, No. 1, pàgs. 1-6, Spring, 1977.
- ↑ «The Pat Parker/Vito Russo Center Library». gaycenter.org. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ «Pat Parker Poetry Award | National Women's Studies Association (NWSA) | CollegeXpress». www.collegexpress.com. Arxivat de l'original el 25 de novembre de 2016. [Consulta: 24 novembre 2016].
Bibliografia[modifica]
- McEwen, Christian, editor, Naming the Waves: Contemporary Lesbian Poetry, Virago (Nova York), 1988.
- Moraga, Cherríe, and Gloria Anzaldúa, This Bridge Called My Back: Writings by Radical Women of Color, Women of Color Press, 1981.
- Parker, Pat, Jonestown and Other Madness, Firebrand Books, 1985.
- Parker, Pat, Movement in Black: The Collected Poetry of Pat Parker, 1961–1978, foreword by Audre Lorde, introduction by Judy Grahn, Diana Press (Oakland, Califòrnia), 1978, expanded edition, introduction by Cheryl Clarke, Firebrand Books (Ithaca, Nova York), 1999.
- Booklist, March 15, 1999, p. 1279.
- Callaloo, winter, 1986, pàg. 259–62.
- Colby Library Quarterly (Waterville, EM), March, 1982, pàg. 9–25.
- Conditions: Six, 1980, p. 217.
- Feminist Review, primavera de 1990, pàg. 4–7.
- Library Journal, juliol de 1985, p. 77.
- Margins, Vol. 23, 1987, pàg. 60–61.
- Women's Review of Books, abril de 1986, pàg. 17–19.
- Blain, Virginia, Patricia Clements, and Isobel Grundy. The Feminist Companion to Literature in English: Women Writers from the Middle Ages to the Present. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 1990: 833.
- Oktenberg, Adrian. In Women's Review of Books (Wellesley, Massachusetts), April 1986: 17-19.
- Ridinger, Robert B. Marks. "Pat Parker", in Gai & Lesbian Literature. Detroit, Míchigan: St. James Press, 1994: 289-290.