Patricia Gualinga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPatricia Gualinga

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Patricia Gualinga espinosa montalvo Modifica el valor a Wikidata
21 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsHelena Gualinga (neboda)
Nina Gualinga (neboda) Modifica el valor a Wikidata

Facebook: 100063684671313 Twitter (X): pumahuarmi Modifica el valor a Wikidata

Patricia Gualinga Montalvo és una defensora dels drets humans i dels drets dels indígenes integrants de l'ètnia kichwa de Sarayaku, un territori en la Regió Amazònica de l'Equador.[1][2]

Activisme[modifica]

Gualinga és la Directora de Relacions Internacionals de Kichwa First People de Sarayaku.[3]

Ha tingut un paper important en la lluita pels drets indígenes. Gualinga és portaveu de molts projectes ambientals.[4]

Va dirigir el grup de dones del Poble durant sis anys. També va treballar per a enfortir l'organització de les dones en la comunitat; va organitzar tallers i guarderies per a dones que assisteixen als tallers per a aprendre a parlar per la comunitat, respondre als mitjans i respondre als arguments de les indústries i els governs.[4]

En 2018, es va unir a la Cimera pel Canvi Climàtic de la COP23, Gualinga va tenir l'oportunitat de parlar sobre les comunitats amazòniques a Alemanya, ampliant les seves connexions i la seva causa.[5]

Gualinga treballa per a protegir el poble Kichwa de la comunitat de Sarayaku de les violacions dels drets humans que resulten dels projectes d'extracció de petroli de les empreses xineses en les seves terres.[6]

És portaveu de la proposta dirigida pels indígenes 'Kawsak Sacha' o 'Bosc viu', que exigeix la protecció legal de l'Amazònia equatoriana.[7]

Cort Interamericana de Drets Humans[modifica]

En 2012, Gualinga va ser una de les representants en un cas presentat davant la Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH).[1][8] La comunitat va guanyar aquest cas.[2] El govern equatorià va ser declarat culpable de violacions de drets autoritzades a l'exploració petroliera i la militarització de les terres de Sarayaku sense consultar a la comunitat.[9]

Amenaces[modifica]

El 5 de gener de 2018, la seva llar va ser atacada per un individu desconegut. La persona va llançar pedres, va trencar finestres i va cridar amenaces de mort.[2]

Molts defensors dels drets indígenes han denunciat anteriorment amenaces i fustigació a conseqüència del seu treball de drets humans.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «PATRICIA GUALINGA ATTACKED, RECEIVED DEATH THREATS». [Consulta: 29 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «URGENT ACTION: ATTACK AGAINST INDIGENOUS DEFENDER».
  3. «Patricia Gualinga». [Consulta: 29 novembre 2018].
  4. 4,0 4,1 «Women Speak: Patricia Gualinga Montalvo is Leading the Fight for Climate Justice in Ecuador - Ms. Magazine Blog» (en anglès). , 03-11-2017 [Consulta: 29 novembre 2018].
  5. «Ecuador: Sarayaku leader Patricia Gualinga defends territory despite threats» (en anglès). , 19-03-2018 [Consulta: 29 novembre 2018].
  6. «PATRICIA GUALINGA». [Consulta: 29 novembre 2018].
  7. Gualinga. «Why I March: We Need to Leave The Oil in The Ground!». [Consulta: 11 maig 2019].
  8. International. «Children of the Jaguar», 25-07-2013. [Consulta: 11 maig 2019].
  9. Gualinga. «Patricia Gualinga Biography». [Consulta: 11 maig 2019].

Enllaços externs[modifica]