Paz (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialPaz
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósatèl·lit d'observació terrestre Modifica el valor a Wikidata
OperadorHISDESAT Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT43215 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAirbus Defence and Space Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
1.350 kg

pes sec:
1.282 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència850 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data22 febrer 2018
LlocVandenberg Space Force Base Space Launch Complex 4 East (en) Tradueix, complex de llançament Vandenberg 4 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentFalcon 9 Full Thrust Modifica el valor a Wikidata
ContractistaSpaceX Modifica el valor a Wikidata

El satèl·lit PAZ és el satèl·lit artificial radar del Programa Nacional d'Observació de la Terra per Satèl·lit (PNOTS),[1] creat pel Ministeri de Defensa i el llavors Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya.

El programa[modifica]

El Ministeri de Defensa va encarregar a l'empresa Hisdesat[2] començar el desenvolupament d'un sistema d'observació de la Terra amb tecnologia radar d'obertura sintètica, l'any 2007, per satisfer els requisits operatius de les Forces Armades Espanyoles respecte a les necessitats d'observació a temps complet amb molt alta resolució.

Com a conseqüència de l'anterior, Hisdesat va iniciar els treballs de desenvolupament del programa, contractant el disseny i la fabricació del satèl·lit a EADS CASA Espacio al desembre de 2007, la qual cosa va suposar una fita per a la indústria espacial espanyola en ser la primera vegada que s'assumeix el repte de construir a Espanya un satèl·lit d'aquesta grandària i complexitat.

Hisdesat és la propietària, operadora i explotadora del satèl·lit PAZ, que proporcionarà informació valuosa per a múltiples aplicacions des de la seva òrbita polar al voltant de la Terra.

EADS CASA Espacio, com a contractista principal, lidera un gran consorci format per empreses del sector espacial. A més, està desenvolupant la part frontal del radar, l'antena del qual és un dels elements més importants i innovadors i està basada en tecnologia de circuits radiadors impresos en disposició multicapes.

Hisdesat va contractar el llançament del satèl·lit amb el llançador rus Dnepr, previst inicialment per a finals de l'any 2012, però aquest llançament va sofrir diversos retards[3] els últims van ser d'origen polític després del refredament de relacions entre Rússia i la Unió Europea per la crisi d'Ucraïna[4]), fins que en 2016 es va decidir cancel·lar el llançament amb aquest llançador i buscar altres possibles llançadors.[5]

L'INTA és el responsable del desenvolupament del segment terrè del programa PAZ que inclou les Estacions de Control i Seguiment, que estaran localitzades a Torrejón de Ardoz (Madrid) i Maspalomas (Gran Canària) (amb opció a usar també una estació polar) i els centres de processament i emmagatzematge de les dades, situats en les ubicacions anteriors i a la base aèria de Torrejón de Ardoz (CESAEROB).[6]

El cost total del satèl·lit és de 160 milions d'euros,[7] incloent 20 milions d'euros del llançament per part de SpaceX. Encara queda per resoldre la devolució de 16 milions d'euros per part de l'empresa russa Kosmotras, que culpa a Espanya del retard que va donar al trast amb el llançament.[7]

La missió[modifica]

PAZ és el satèl·lit radar del Programa Nacional d'Observació de la Terra per Satèl·lit (PNOTS), creat pels Ministeris de Defensa i Indústria, Comerç i Turisme.

Podrà prendre imatges diürnes i nocturnes sota qualsevol condició meteorològica, gràcies al seu radar d'obertura sintètica (SAR) en banda X militar.

Les seves aplicacions són molt diverses: vigilància de la superfície terrestre, cartografia d'alta resolució, control fronterer, suport tàctic en missions a l'estranger, gestió de crisi i riscos, avaluació de catàstrofes naturals, control mediambiental, vigilància de l'entorn marítim, etc.

PAZ serà capaç d'oferir unes 100 imatges al dia, cobrint una àrea de més de 300.000 km². El satèl·lit està dissenyat per a una missió de cinc anys i mig de durada. Donada la seva òrbita quasi-polar lleugerament inclinada, PAZ cobrirà tot el globus amb un temps mitjà de revista de 24 hores.[8] El radar està desenvolupat de manera que sigui molt flexible, amb capacitat per operar en gran nombre de configuracions que permetran escollir les prestacions de la imatge.

Característiques de la missió[modifica]

L'òrbita[modifica]

  • Heli-síncrona quasipolar a 514 km d'altura
  • Node ascendent 18:00.000 h
  • Cicle de repetició: 15 + 2/11

Precisió de la determinació orbital del satèl·lit[modifica]

  • Manera GPS 10 metres
  • Manera GPS precís 2 metres
  • Manera d'alta precisió amb postprocés 10 cm

Capacitat d'accés lateral per a presa d'imatges[modifica]

  • Des de 15º fins a 60º per a màxim accés
  • Des de 20º fins a 45° per a màximes capacitats

Instrument molt flexible[modifica]

  • Preses a dreta i esquerra
  • Diferents maneres electròniques (Stripmap, ScanSAR, SpotLight i SpotLight HR) i ampli nombre de configuracions

Prestacions de la missió[modifica]

L'instrument que porta PAZ és un radar lateral d'obertura sintètica molt versàtil, que pot operar en diverses maneres i resolucions. Oferirà les següents prestacions en les seves imatges:

  • Grandària: des de 100x100 km fins a 5x5 km
  • Resolucions: des de 15 m fins a 1m (encara que se li incorporaran una vegada estigui a l'espai dues maneres d'imatges que li permetran que aconsegueixi una precisió de fins a 25 centímetres i en molt més terrè)[7]

El satèl·lit[modifica]

Amb un pes total estimat d'uns 1400 kg, PAZ medeix 5 metres d'altura i 2,4 metres de diàmetre. Consta d'una plataforma o mòdul de servei i un radar d'obertura sintètica com a instrument principal. Incorpora un experiment de Ràdio Ocultació i Precipitació Extrema, i un receptor de AIS (Identificació Automàtica de Bucs) com a instruments secundaris.[9]

La plataforma[modifica]

Basada en la de TerraSAR i Tandem-X, la plataforma dona servei al satèl·lit PAZ dotant-li de:

  • Una potència mitjana de 100 W per òrbita
  • Memòria per a imatges de 256 Gb
  • Capacitat de transmissió d'imatges a terra de 300 Mbits/s en banda X
  • Presa de dades i transmissió d'imatges simultània

Indústries espanyoles participants[modifica]

  • Airbus Defence and Space (Espanya), abans ASTRIUM i prèviament EADS CASA Espacio: contractista principal del satèl·lit.
  • INDRA Sistemas: mòduls Tx/Rx.
  • CRISA: unitats electròniques de l'instrument - PCU i RTU.
  • RYMSA: antenes de la plataforma - Bandes S i X.
  • NTE-Sener: unitat de potència de l'instrument - PSU.
  • IberEspacio: equip de suport en terra de refrigeració de l'instrument.
  • HV Sistemas: equips de suport en terra - simulador front-end, unitat de potència EGSE i unitat trigger.
  • GMV: Centre de Control d'Operacions de vol (FOCC).
  • CONCORDE: equips de suport en terra de l'instrumento radar - ICCS i programari del RF EGSE.
  • Inventia: equips mecànics de suport en terra.
  • Cachinero: equips mecànics de suport en terra del satèl·lit.
  • LANGA: equips mecànics de suport en terra.
  • ERZIA: equips de suport en terra de potència del satèl·lit - unitat de potència SCOE.
  • ELATESA: elements de l'antena radar.
  • INTA: assa

igs de les antenes i panells del radar.

  • TTI Nord: suporti enginyeria RF.
  • Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): models matemàtics del radar.
  • Universitat Politècnica de Madrid (UPM): simulacions de l'arquitectura elèctrica.
  • Escola Politècnica de la Universitat d'Alcalá de Henares: assaigs de les antenes del radar.

Galeria[modifica]

  • El coet Falcon 9 desenganxa des de Vandenberg amb PAZ a bord.
    El coet Falcon 9 desenganxa des de Vandenberg amb PAZ a bord.
  • Falcon 9 desenganxant des de Vandenberg.
    Falcon 9 desenganxant des de Vandenberg.
  • Long Exposure del llançament.
    Long Exposure del llançament.
  • Vista del llançament des de Goleta (Califòrnia).
    Vista del llançament des de Goleta (Califòrnia).

Referències[modifica]

  1. ↑ Apesteguía, Esther «EADS CASA Espacio presenta el satélite Paz». Fly News, 07-06-2011 [Consulta: 8 gener 2017].
  2. ↑ «El nuevo satélite español 'Paz' tomará cada día cien imágenes de la Tierra». , 07-06-2011 [Consulta: 8 gener 2017].
  3. ↑ «El lanzamiento del satélite Paz es aplazado hasta el primer trimestre de 2015». , 08-09-2014 [Consulta: 8 gener 2017].
  4. ↑ Mañueco, Rafael «Rusia deja en suspenso el lanzamiento del primer satélite español de observación». , 29-12-2015 [Consulta: 8 gener 2017].
  5. ↑ «Hisdesat cancela el lanzamiento del satélite Paz con Kosmotras». , 20-07-2016 [Consulta: 8 gener 2017].
  6. ↑ Hisdesat. «Satélite PAZ - El programa». Arxivat de l'original el 2017-01-08. [Consulta: 8 gener 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Rosa M. Tristán, EL HUFFINGTON POST. «Satélite PAZ, el espía que vigilará las fronteras», 22-02-2018. [Consulta: 26 febrer 2018].
  8. ↑ Hisdesat. «Satélite PAZ - La misión». Arxivat de l'original el 2017-01-09. [Consulta: 8 gener 2017].
  9. ↑ Hisdesat. «Satélite PAZ - El satélite». Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 8 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paz_(satèl·lit)&oldid=32784569»