Pazzis Sureda Montaner
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Magdalena de Pazzis Sureda Montaner 25 febrer 1907 Palma (Mallorca) |
| Mort | 11 maig 1939 (32 anys) Gènova (Mallorca) |
| Causa de mort | Suïcidi |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, escultora |
| Moviment | Expressionisme |
| Família | |
| Pares | Joan Sureda Bimet i Pilar Montaner i Maturana |
| Germans | Jacobo Sureda |
Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939) va ser una escultora i pintora. La seva obra mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental.[1][2][3]
Biografia[modifica]
Pazzis era filla de la pintora Pilar Montaner Maturana i del mecenes Joan Sureda Bimet i tenia una germana bessona, Susanna, a més de dos germans, Jacobo i Pedro, grans amics seus. Els Sureda-Montaner van tenir 14 fills, 3 dels quals no van sobreviure al naixement.[2] De caràcter rebel i curiós, la seva vida i la seva obra van estar marcades per una infància feliç a Mallorca, l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare, en ser fruit d'un estupre- el matrimoni forçat amb Fernando Esteban -funcionari de correus destinat a Osca-,[2] la tuberculosi que va sofrir durant més de la meitat de la seva vida, la Guerra Civil Espanyola i les relacions tumultuoses que finalment la van conduir al suïcidi.
Formada entre 1931 i 1935 en els tallers d'escultura de Tomás Vila, Aurelio Cabrera i Dionisio Pastor, Pazzis Sureda estaria fortament vinculada a les activitats artístiques desenvolupades en Ca's Potecari (Gènova, Mallorca), on es donaven cita pintors i artistes mallorquins i forans, com Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O’Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius.
La seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O’Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica deixarien una intensa empremta en la seva pintura i en les escultures realitzades en els anys que van precedir la Guerra Civil Espanyola. En aquest viatge per Marroc Fred O'Hara li proposà matrimoni i ella acceptà, posant-se d'acord amb el seu marit Fernando per iniciar els tràmits del divorci.[2] Durant la seva curta vida va deixar una obra apassionada i molt dispersa.
Recreacions[modifica]
L‘escriptor Albert Vigoleis Thelen va incloure Pazzis a la novel·la Die insel des zweiten Gesichts, considerada com una de les obres mestres del s. XX, on l’autor descriu l'estada a Mallorca entre l’agost de 1931 i l’octubre de 1936. Tota la família Sureda hi apareix i Pazzis és presentada com una artista, com una dona activa, vitalista i decidida. La novel·la, publicada l’any 1953, després de la seva mort, fou escrita de manera coetània als fets que descriu.[3]
La seva vida va inspirar la novel·la Bolero, de Melanie Pflaum, i un sonet del poeta Jaume Pomar.
Referències[modifica]
- ↑ «Un diluvi de buit ha inundat el paisatge (Pazzis, a la fí reconeguda!)». Neva dins el vidre, 20-06-2012. [Consulta: 24 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mestre i Sureda, Bartomeu. Blues amb dones. 1. ed. Mallorca: El Gall Editor, 2019, p. 56,57,59. ISBN 978-84-16416-46-2.
- ↑ 3,0 3,1 Mestre i Sureda, Bartomeu. «La desolació de Pazzis Sureda (encara ara!)». Etziba Balutxo…, 08-09-2019. [Consulta: 7 agost 2021].
Bibliografia[modifica]
- Bauzá, F. (2009). La Vida Somiada; El llegat intel·lectual de Don Joan Sureda Bimet. Edicions La Foradada. Valldemossa. ISBN 978-84-9716-641-6.
- Bosch, M.C. (2010). Pilar Montaner, Memòries. Arxiu Municipal de Palma, Palma. ISBN 978-84-89034-56-3.
- Bosch, M.C. (2011). Pilar Montaner i Joan Sureda, Epistolari i literatura. Arxiu Municipal de Palma, Rúbrica. Palma. ISBN 978-84-89034-67-9 .
- Pflaum M. (1956). Bolero. William Heinemann Ltd., Londres.
- Pomar J. (2010). Llibre de l'Exili. El Gall Editor, Pollença. ISBN 978-84-92574-71-1.