Pedro Marín
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 novembre 1961  (62 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, actor |
| Instrument | Veu |
       | |
Pedro Marín (Barcelona, 22 de novembre de 1961) és un cantant i execonomista català. Va assolir molt d'èxit durant els anys 70 i 80 entre el públic adolescent gràcies a èxits com la cançó Aire. Posteriorment va retirar-se i va treballar a la banca, però va reprendre l'activitat musical el 2007.
Nascut a Barcelona el 1961.[1]
Va assolir molt d'èxit entre el públic adolescent a finals dels anys 70 i inicis dels 80, gràcies a l'ús de la seva imatge atractiva, en un moment que va ser clau el fenomen dels fans, que va portar-lo a esdevenir un ídol del moment, ocupant durant molt de temps les portades de les revistes com Súper Pop.[2] Va ser molt notable l'èxit que van tenir les seves cançons Aire, que va portar-lo a la fama,[3][4] Que no, entre d'altres.[1] Les seves cançons van ser les primeres a considerar-se com synthpop en castellà.[5]
Després d'aquesta primera etapa, malgrat haver tingut alguns èxits a mitjan dels 80 com Rebelde i Tú serás sólo mía, l'esclat de la movida van fer que el 1986, després del fracàs del disc Especies en extinción, anunciï la retirada.[2] Segons ha afirmat ell mateix, tampoc no va saber gestionar la fama, ni va sentir-se satisfet de l'experiència, i això va fer que es retirés i se n'allunyés completament.[6][7]
En deixar la música, va reprendre els seus estudis i va estudiar Econòmiques.[6] En acabar els estudis, va treballar durant deu anys en el departament internacional d'una entitat bancària i va viatjar per diversos països, sempre vinculat a l'art i la cultura a través de la compra d'antiguitats o la pràctica de la pintura, la composició o la direcció de videoclips.[2]
El 2007 va reprendre l'activitat musical i va publicar el seu àlbum Pulpo negro, que va vendre 50.000 còpies només a Espanya, i ha continuat llançant treballs com El día después o I will glam (2009),[2][7] Hombre mecánico (2014),[6] o Secret Songs, amb algunes cançons originals en anglès.[2]
Actualment resideix al barri de Poblenou.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Pedro Marín: «Es una pena que se hayan tirado abajo fábricas y edificios industriales antiguos»» (en castellà). Made in Poblenou, 15-08-2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Benito, Marian. «Iván y Pedro Marín: ¿qué fue de estos cantantes que marcaron el fenómeno fan a finales de los 70?» (en castellà). uppers. Mediaset España, 27-11-2021. [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ Becerra, Javier «¿Qué pasó con los héroes pop de los años setenta?». La Voz de Galicia, 13-02-2015.
- ↑ Montón, Lorena «Tu madre se volvía loca por estos famosos (pero nunca lo reconocerá)». La Vanguardia, 28-11-2015.
- ↑ «Pedro Marin primer cantante hispano que utilizaba sintetizadores» (en castellà). Super Clásica. [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Pedro Marín: “Lo que yo viví en los ochenta era insoportable”». Diez Minutos, 18-02-2014.
- ↑ 7,0 7,1 «Pedro Marín: "He vuelto por vocación"». El Periódico de Aragón, 27-11-2009.